· Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món, el coneixement de la realitat i el intent de desxifrar-la i comprendre-la.
· Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció.
· Metafísica: Saber dels fonaments de l’esdevenir, del conèixer del actuar, un reflex i interpretació. Constant experiència amb pretensions de validesa universal.
· Ultimitat: una de les característiques bàsiques de la metafísica, el seu intent d’arribar a les qüestions ultimes a aquelles respostes les quals no es permet preguntar més.
· Subjecte: no gosa confirma que n’està convençut, es una part del coneixement en que el subjecte considera quelcom veritat però no en te seguretat (Kant).
· Interès emancipador: allibera els éssers humans de la dominació i la repressió que condueix les ciències socials crítiques com la psicologia cognitiva o la critica de les ideologies.
· Dogmatisme: posició filosòfica que afirma la possibilitat de l’ésser humà d’accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic.
· Escepticisme moderat: concepció teòrica del coneixement que sosté en principi de la ment humana no és capaç de justificar afirmacions vertaderes.
· Criticisme: posició filosòfica presentada per Kant amb l’objectiu d’acabar amb la polèmica entre el dogma i l’escepticisme sobre la capacitat humana d’arribar el coneixement ple que hem de poder revisar els límits.
· Perspectivisme: que si que es pot arribar al coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectives ja que cadascun de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.
· Realisme: Podem conèixer la veritat tal com és.
· Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte.
· Prejudici: Judici previ que adquirim per educació, cultura, etc.
· Noesi: acte de pensar.
· Ignorància: estat mental que s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
· Autoritat: afirmació que s’accepta com a certesa.
· Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò que ve donat a través dels sentits.
· Evidència racional: considera cert els principis racionals bàsics.
· Adequació: concordança entre el quelcom i el que és veritat.
· Consens: assentiment comú i acordat entre interlocutors en condicions ideals de diàleg /d’igualtat.
· Contingència: realitat momentània, que no és per sempre.
· Realitat virtual: conjunt de percepcions a les quals s’arriba per suport tècnic.
