Les idees principals d’aquest text són les explicacions per les quals el cos ens impossibilita arribar a la veritat. Les necessitats que té el cos les quals estem obligats a satisfer no ens deixen concentrar-nos per assolir aquesta veritat, així que només podrem arribar-hi quan ens en haguem desempallegat.
2
El cos, la presó de l’anima
3
El que Plató exposa en aquest text, són les teories per les quals segons ell l’ànima és presonera del cos i incapaç de deslliurar-se’n almenys mentre estigui viu. El cos ens reté del camí cap a la veritat, ens desconcentra de la nostra tasca de conèixer-la a través de tot allò que ens demana.
Hem d’alimentar aquest cos, servir-lo del que necessita per que és la nostra obligació mentre estiguem vius. Podem culpar al cos de tots els nostres problemes com ara la guerra. Aquesta guerra ve causada per la necessitat del cos de tenir diners per poder satisfer les seves necessitats. A més, sempre que intentem concentrar-nos i evadir-nos de tot per poder descobrir la veritat, trobarà la forma de distreure’ns i de fer perdre tot allò que havíem descobert prèviament.
És d’aquesta forma que l’home només te dos opcions. O tenir un cos amb el qual no podrà mai descobrir la veritat, o morir, deslliurar-se de la seva presó i descobrir-la. L’únic que aconseguirà arribar a un espai intermedi entre ambdues opcions serà el filòsof, aquell capaç de concentrar-se suficientment en la seva ànima com per a que el cos no sigui res més que un destorb de tant en quant, quan aquest precisi de la nostra ajuda. Serà així com podrem mantenir-nos purs dins de la impuresa i com podrem passar, després de la mort, al coneixement ple de la veritat.
