Podem arribar a conèixer?

Des de sempre el nostre entorn ha estat condicionat per milions i milions de persones. Alguns els denominem amics, altres son familiars, coneguts, etc. Però, realment es pot dir que coneixem a una persona al 100%? Conèixer a una persona vol dir saber tot el que passa dins del cap d’aquesta, el que pensa, el que diu o el que dirà, el que farà, tot. Des del meu punt de vista, trobo que no som capaços de conèixer tant bé a una persona. Per molta confiança que es pugui tenir sempre hi haurà alguna cosa que no t’hagi explicat, ja sigui per que se n’ha oblidat o perquè ho troba irrellevant. Afegit a això, comptem amb el factor sorpresa. Això succeeix quan una persona que tu creus conèixer molt fa alguna cosa que et sobta, que pensaves que mai seria capaç de fer o que, com a mínim, actuaria d’una altra manera. Tot i així moltes persones pensen que coneixen als demés totalment, però si ens fixem, aquells que pensen que no ho saben tot de l’altre són aquells que han conviscut més temps junts, com per exemple els matrimonis. Molts d’ells per molts d’anys que portin hi ha vegades que no creuen conèixer-se completament. A més de tot això, també hi ha moltes persones que es creen una carcassa exterior, de manera que fan veure defora allò que volen ser per amagar allò que realment són. Tots aquests factors, i més que hi ha sobre el comportament de les persones, fan que sigui impossible conèixer completament a una persona.

L'objecte de la filosofia. Per Ludwig Wittgenstein.

-Idees principals:

Aquest text ens explica la manera de com Ludwig Wittgenstein veu la filosofia, en què consisteix i la seva funció principal: explicar.

-Títol:

La funció de la filosofia

- Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia es una activitat i no una teoria?
- Quina és la funció de la filosofia segons el text?
- Comenta última frase del text.

Doncs per que no pretén que es comprenguin les coses totes de la mateixa manera, o que hi hagi només una norma per entendre-la, sinó que puguin haver-hi diferents punts de vista segons la persona i allò que vegi o que no entengui. La funció de la filosofia en aquest text és “l’aclariment de les proposicions”. Amb això el que vol dir és que amb la filosofia es poden donar explicacions a aquelles coses que no es poden explicar completament amb la ciència. També diu que se li pot donar forma a aquelles coses que ens poden resultar una mica confuses o distorsionades, ja que d’alguna manera busca una raó, no del tot lògica, per si creïble que ens faci entendre-les.

- Quin mètode defensa Wittgenstein? Compara'l amb un altre.

En aquest text Wittgenstein defensa el mètode analiticolingüístic ja que li dona molta importància i defensa l’anàlisi de l’ús del llenguatge considerant que hi ha diverses maneres d’utilitzar-lo , denominant-les com a jocs lingüístics.

Definicions

Saber ordinari: Es dona quan una persona sap el què però no el perquè. Es funda en l' experiència de la vida quotidiana. Aquest saber no té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar barrejat amb tot tipus de prejudicis

Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el què i el perquè (Explicació de les coses).

Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.

Ciència moderna: tipus de coneixement que implica l'experimentació i aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.

Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. És utilitzat a les ciències.

Axioma: Els axiomes són principis fonamentals indemostrables dins del sistema acciomaticodeductiu.

Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals basat en enunciats protocol·laris, lleis i teories. Parteix de una hipòtesi que cal contrastar a partir de l’experiència.

Hipòtesi: suposició provisional d’un aspecte que si es verifica es converteix en llei.

Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars (No tots) per elaborar unes lleis generals. No certes, sinó, probables.

Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular invariable.

Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, nivell sensible i nivell intel·ligent.

Empirisme: separa dues fonts de coneixement que són l’experiència i la raó.

Idees innates: Idees clares evidents i certes que provenen de la raó i que no han estat apreses.

Mètode analiticolingüístic: Filosofia d'anàlisi del llenguatge. La tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.

Joc del llenguatge: tenen una sèrie de regles que són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que descriuen situacions comunicatives lligades amb diferents formes de vida.

Hermenèutica no normativa : Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, tradició, història, autoritat.... No posa normes a la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir la comunicació humana segons la hermenèutica normativa (veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral).

Ontologia: Saber filosòfic dins de la filosofia teòrica que compren el tractat de l'ésser. És la part de la filosofia que estudia l'ésser.

Estètica: La filosofia de l'art o estètica és dins de la filosofia compresa com a pràctica i tracta la bellesa. Es dedica a l'estudi i anàlisi de l'art.