Saber ordinari: Es dona quan una persona sap el què però no el perquè. Es funda en l' experiència de la vida quotidiana. Aquest saber no té pretensió de ser sistemàtic i acostuma a estar barrejat amb tot tipus de prejudicis
Saber científic: Saber rigorós, sistemàtic i crític. Es basa en el què i el perquè (Explicació de les coses).
Saber filosòfic: L'experiència filosòfica s'adquireix pensant. Filosofar és pensar utilitzant la raó per argumentar de manera crítica i rigorosa.
Ciència moderna: tipus de coneixement que implica l'experimentació i aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.
Mètode: Passos a seguir a l'hora de treballar per trobar uns objectius. És utilitzat a les ciències.
Axioma: Els axiomes són principis fonamentals indemostrables dins del sistema acciomaticodeductiu.
Mètode hipoteticodeductiu: mètode de les ciències naturals basat en enunciats protocol·laris, lleis i teories. Parteix de una hipòtesi que cal contrastar a partir de l’experiència.
Hipòtesi: suposició provisional d’un aspecte que si es verifica es converteix en llei.
Inducció incompleta: És aquell mètode que parteix d'uns casos singulars (No tots) per elaborar unes lleis generals. No certes, sinó, probables.
Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular invariable.
Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat dels cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, nivell sensible i nivell intel·ligent.
Empirisme: separa dues fonts de coneixement que són l’experiència i la raó.
Idees innates: Idees clares evidents i certes que provenen de la raó i que no han estat apreses.
Mètode analiticolingüístic: Filosofia d'anàlisi del llenguatge. La tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.
Joc del llenguatge: tenen una sèrie de regles que són maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que descriuen situacions comunicatives lligades amb diferents formes de vida.
Hermenèutica no normativa : Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió, tradició, història, autoritat.... No posa normes a la comprensió.
Pretensions de validesa de la parla: són les normes que ha de posseir la comunicació humana segons la hermenèutica normativa (veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral).
Ontologia: Saber filosòfic dins de la filosofia teòrica que compren el tractat de l'ésser. És la part de la filosofia que estudia l'ésser.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada