El virtual és real?

• Des del meu punt de vista trobo que tot allò que és virtual no és real, si no que ho és aparentment. La virtualitat no podem palpar-la, podem veure-la i fins i tot utilitzar-la però tu no pots tocar una pàgina web o una fotografia digital. D’aquesta manera la realitat se’ns hauria de presentar d’una manera que poguéssim tenir consciència de la seva existència, és a dir, que a més de poder veure-la, també poguéssim tocar-la i comprovar així que existeix. Tot i que la virtualitat ens doni l’oportunitat d’emmagatzemar milions de documents en un sol espai molt comprimit que mai s’acaba, tota aquesta informació pot desaparèixer. Tu, en el teu ordinador pots tenir moltes fotografies, documents de l’escolta i demés coses, però si per exemple t’entra un virus a l’ordinador, tot pot desaparèixer i no tornarà a ser. La seva existència pot ser efímera. La meva conclusió és que precisament virtual és un concepte que podem identificar com l’oposició de realitat o si més no definir-la com una realitat abstracta, una realitat a mitges.

Doc. 9 pàg. 45

Ø Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones?

· Segons aquest text la veritat és tot allò que podem assimilar i provar que és cert. D’aquesta manera, la relació que s’estableix amb la vida d’una persona s’identifica amb la pregunta, vols viure una veritat o una mentida? Les persones poden viure d’aquestes dues maneres, sent com són, adequant-se a la seva pròpia realitat, sense fingir... però també hi ha persones que escullen l’altre camí, mentint, vivint amb hipocresia, sent el que els demés volen que siguin sense ser ells mateixos, sense viure la seva pròpia realitat.

Ø Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

· Segons el pragmatisme, podem dir que una idea és certa quan aquestes poden ser provades i assimilades, que es tenen bases i comprovacions sobre la seva certesa, quan es poden verificar quan tenen, per tant, el significat de la veritat.

Ø Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per <>? Quina?

· Si, que troba que la veritat en la vida d’una persona és útil per a aquesta, relaciona el significat de la paraula veritat amb el de utilitat. D’aquesta manera arribem a la conclusió que si una persona viu amb veritat li serà més útil, és a dir, serà més feliç que una altra que viu plena de mentires.

Ø Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

· Sí, perquè una idea certa és aquella que es pot corroborar i verificar, però també hi ha la possibilitat de no posar-les a la pràctica com per exemple el pensament del Jo. Pensar en un mateix pot ser i és una idea certa, però o te per què portar a una conseqüència pràctica.

Veritat i perspectiva per José Ortega y Gasset.

1.- Idees principals

Allò que un veu no es el mateix que veu un altre. Les perspectives d’una mateixa cosa varien segons el punt de vista. Tot i que hi hagi diferents punts de vista, això no vol dir que un d’ells a de ser cert i l’altre fals.

2.- Títol

Diverses perspectives de la realitat.

3.- Què podem conèixer els individus de la realitat?

- Podem conèixer-la tal qual és? Per què?

Per molt que dues persones vegin una mateixa cosa, una ho veurà des de la seva perspectiva i l’altra des de la seva pròpia. Mai dues persones podran veure des de posicions diferents el mateix en una mateixa cosa ja que potser per a una aquella cosa li implica uns sentiments i per a l’altra uns altres. Però tot i així, que dues persones tinguin dues perspectives diferents no vol dir que una d’ambdues sigui falsa, sinó contràriament les dues son certes per a cada subjecte. Per això entre totes dues pot haver-hi una de tercera que les representi. D’aquesta manera cada perspectiva es d’una persona i cada persona un univers insubstituïble. Sense aquest canvi tant la veritat com la vida quedarien en un segon pla.

4.- A quin mètode pertany?

Trobo que en aquest text l’autor utilitza perspectivisme que manté l’afirmació que si es pot arribar al coneixement de la realitat però agafant diverses perspectives i mesclant-les entre si, ja que cadascú de nosaltres té la seva pròpia visió de la realitat. El podríem comparar amb el dogmatisme, que pressuposen la capacitat del coneixement des d’una actitud ingènua i amb uns fonaments radicals i lamentables.