Aquesta afirmació utilitarista de John Stuart Mill trobo que concorda bastant amb la meva forma de pensar respecte aquest tema. La insatisfacció comporta una recerca constant de plaers per poder arribar a la felicitat i aquesta recerca, moltes vegades, produeix més plaer que el fi en si. Així un cop ja ho hem aconseguit tot, no volem res més. Però, es que aquesta afirmació és cumpleix? Quan hem aconseguit allò que volem, anem a buscar allò de més enllà i és produeix un cercle infinit en una recerca que no acabarà mai. Així que, realment, estarem satisfets? Si fóssim animals i el plaer material o físic ens omplís plenament, si, seriem feliços. Però és que a cas els animals es conformen amb tot, és que no busquen res més un cop aconsegueixen el que volen. Com a mínim, posem un exemple, el meu gos cada cop que vol jugar em porta la pilota, li tiro, torna, li torno a llençar... es que no està buscant que cada cop li tiri més i més lluny? En fi, potser aquest exemple no podrà ser comparable ja que els nostres plaers són "superiors" als seus. Qui sap.
Així que finalment, acabo per dir que és millor ser un humà insatisfet si realment valores tots aquells plaers que se succeeixen constantment al teu voltant i que tot i que no et satisfacin plenament, et fan una vida més agradable i lleugera. Podríem dir una vida.... plaent?
La il·lustració, el segle de les llums!
Fa 14 anys
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada