Verdad verdadera....

Mirant anuncis de televisió, n'he trobat uns de yoigo. Els he mirat gairebé tots, fins que he arribat a un que m'ha cridat molt l'atenció. Potser no te res a veure amb el que hem fet a filosofia, però es que tampoc te a veure amb la telefonia...
Tracta sobre un problema social, el qual ells anomenen com a "verdad verdadera" i trobo que no està malament penjar-ho al meu blog ja que m'ha agradat molt.
Espero que a vosaltres també us agradi, tot i que parli d'un problema greu que espero es vagi superant d'ara endavant.

Comentari de text de Marx.

1.- L’home si disposa de drets es torna individu així que en tenir més llibertats es separarà de la comunitat i deixarà de mirar pels demés, tornant-se en un egoista que només busca el benefici propi.

2.- L’home lliure és esclau de si mateix.

3.- En aquest fragment Marx compara l’esclavitud de l’antiguitat amb els drets humans actuals. Hi troba similituds, tot i que és refereixin a coses contràries, ja que, segons ell, els drets faran l’home egoista i només es relacionarà amb els membres del seu entorn per aconseguir el benefici propi.
Des d’aquest punt de vista, l’home deixarà de relacionar-se fent-se així esclau de si mateix.

4.- Penso que el mètode que empra Marx per definir les llibertats dels homes es refereix a l’ individualisme possessiu de Macpherson en el qual les persones viuen dins d’una comunitat per poder satisfer les seves necessitats sense mirar per les necessitats de la resta. Així que aquesta persona no busca res més que les relacions necessàries i mínimes, bàsicament comercials, per aconseguir allò que vol.

Power Point. Tema 13

Hola!
Aqui teniu el meu Power Point sobre el Tema 13 del llibre de filosofia,
Els fonaments de l'estat social i democràtic de dret.

FILOSOFIA TEMA 13

View more presentations or Upload your own.

Intel·lectualisme moral: es basa en que només pot obrar bé aquell que sap què és el bé, per tant, és la teoria que identifica el plaer amb la virtut.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’art que dona lloc o donar llum a la veritat. L'art de les llevadores.

Hedonisme: és una teoria defensada per els hel·lenístics que es basa en que ser feliç significa experimentar plaer i fugir dels dolors.

Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això existeix una activitat pròpia dels éssers humans la qual per arribar a la felicitat el que cal és excercir-la. Serà un bé perfecte, suficient per si mateix, una activitat contínua que es relaciona amb l'activitat intel·lectual.

Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.

Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmès a una regla ja pot ser considerada com a moral.

Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure i la justícia de les normes i no pas per la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles que parlen de la moral en relació al fi i no pas al deure.

Imperatiu categòric: són manaments que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre. Obliguen de manera condicional i universal i són ordres morals.

Dignitat humana: és el valor absolut dels éssers humans i és una conseqüència de l’autonomia moral ja que implica que els ésser humans som únics i sense preu.

Intuïcionisme dels valors (Scheler): afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser desarrelats.

Universalisme: teoria que valora més els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis. Creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.

La persona té dignitat i no preu (pg 200)

1.- Aquest text de Kant ens parla sobre com a les persones no se'ls hi pot posar preu ja que es troben molt per sobre de les coses materials i compten amb la dignitat i la moralitat.

2.- El valor intern de les persones

3.- En aquest text kantià es critica les ètiques materials, aquelles que li poden posar un preu a tot, fins i tot a aquells que segons ell " es troben per sobre de tot preu i no admeten res equivalent", és a dir, nosaltres i tot allò al qual li donem un valor intern. És per això que afirma que els éssers humans són fins en si mateixos i no poden ser utilitzats com a mitjans per que tenen un valor absolut. Aquest valor del qual disposa l'humà es deu gràcies a la possessió d'una sèrie de factors com són la moralitat i la llei moral, universal per a tots els humans a través de la qual aquests, o la gran majoria, es regeixen. Per tant moralitat i dignitat fan de les persones uns éssers de valor incalculable.

4.- Estic d'acord amb la forma de veure aquest aspecte sobre el valor de les coses de Kant. Jo penso el mateix i es que les persones tenen un valor incalculable. Però també trobo que hi ha altres coses que es troben infravalorades ja que es troben molt per sota de les prioritats humanes. Hi ha éssers, per no dir tots, que el simple fet que siguin vius ja fa que tinguin un valor, però la gent els destrueix a tort i a dret sense pensar en les conseqüències dels seus actes. Tot i així també val a dir que hi ha diferents punts de vista sobre el valor de les persones i que d'altres es creuen superiors a la resta, amb la capacitat de poder matar o fer mal a qualsevol pel fet de tenir més bens materials o per pensament propi.
En definitiva, penso que els valors varien i que cada cop es devaluen més les coses. Avui dia, moralitat i dignitat són dos conceptes que la gent no te gaire en compte a l'hora de pensar en com actuar.