Intel·lectualisme moral: es basa en que només pot obrar bé aquell que sap què és el bé, per tant, és la teoria que identifica el plaer amb la virtut.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’art que dona lloc o donar llum a la veritat. L'art de les llevadores.

Hedonisme: és una teoria defensada per els hel·lenístics que es basa en que ser feliç significa experimentar plaer i fugir dels dolors.

Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això existeix una activitat pròpia dels éssers humans la qual per arribar a la felicitat el que cal és excercir-la. Serà un bé perfecte, suficient per si mateix, una activitat contínua que es relaciona amb l'activitat intel·lectual.

Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.

Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmès a una regla ja pot ser considerada com a moral.

Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure i la justícia de les normes i no pas per la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles que parlen de la moral en relació al fi i no pas al deure.

Imperatiu categòric: són manaments que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre. Obliguen de manera condicional i universal i són ordres morals.

Dignitat humana: és el valor absolut dels éssers humans i és una conseqüència de l’autonomia moral ja que implica que els ésser humans som únics i sense preu.

Intuïcionisme dels valors (Scheler): afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser desarrelats.

Universalisme: teoria que valora més els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis. Creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.