PROJECTE 1

VIDA I OBRA D'HERÀCLIT

Heràclit d'Efes (550 a.C - 480 a.C) fou un filòsof presocràtic del qual, com sol passar amb aquest grup de filòsofs se'n té molt poca informació ja que no hi ha dades gaire fiables.

Tot el que en sabem és que descendia d'una família noble de la ciutat d'Efes, fins i tot i molt provable dels propis reis.
Pel seu caràcter independent, sever i mordaç va renunciar als seus drets dinàstics a favor del seu germà i es retirà del món per dedicar-se solament al cultiu del pensament.
La resta dels humans no li produïen precisament apatia sinó que més aviat era considerat un misantrop.

Al temple d'Artemisa Efesia va escriure i guardar la seva obra de la qual, malauradament, només en conservem 130 fragments i molt curts. Aquesta obra era un llibre ple d'aforismes i el seu to irònic i inclinat a la metàfora va fer reflexionar a Sòcrates, del qual en tenim al respecte una citació molt famosa:

«Lo que he entendido es elevado, y elevado también parece lo que no entendí. Pero para descifrarlo todo habría que ser un buzo de Delos»



"Nunca nos bañamos dos veces en el mismo río"

Activitat 3. Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

• Penso que les persones dediquem molt poc temps o gens en descobrir sobre les coses que ens envolten i sobre conèixer el nostre inici, d’on venim i on anem. El petit grup que intenta avançar ho fa, però molt lentament ja que no disposa ni del personal ni del material necessari. La resta dels humans ens dediquem a viure el dia a dia fins arribar a la fi. D’aquesta forma i tot i que n’existissin d’altres, crec que aquesta veritat absoluta no podríem assolir-la mai, es troba molt lluny del nostre abast. Seria la ment humana capaç de suportar el coneixement de totes les coses? Crec que ni podria ni tampoc li interessa. Particularment, si que m’agradaria conèixer-ho tot sobre allò que m’envolta, però trobo que és impossible. La veritat és tan gran que desborda els paràmetres de la nostra ment, així que és preferible pels humans seguir muts, cecs i sords i arrossegar-nos per aquest món que no coneixem ni arribarem a conèixer a l’igual que la resta de coses que comprèn la veritat. Em decanto més pel pensament de Parmènides en l’aspecte que diu que l’home pensa que la veritat és tot allò que rep a través dels sentits quan realment totes aquestes visions són aparences i no la veritat en si.

Així que en resum, tot i que la veritat serà sempre un dels objectius dels homes amb inquietuds, aquests mai seran capaços de conèixer-la plenament.

SEGON DE BATXILLERAT