• Penso que les persones dediquem molt poc temps o gens en descobrir sobre les coses que ens envolten i sobre conèixer el nostre inici, d’on venim i on anem. El petit grup que intenta avançar ho fa, però molt lentament ja que no disposa ni del personal ni del material necessari. La resta dels humans ens dediquem a viure el dia a dia fins arribar a la fi. D’aquesta forma i tot i que n’existissin d’altres, crec que aquesta veritat absoluta no podríem assolir-la mai, es troba molt lluny del nostre abast. Seria la ment humana capaç de suportar el coneixement de totes les coses? Crec que ni podria ni tampoc li interessa. Particularment, si que m’agradaria conèixer-ho tot sobre allò que m’envolta, però trobo que és impossible. La veritat és tan gran que desborda els paràmetres de la nostra ment, així que és preferible pels humans seguir muts, cecs i sords i arrossegar-nos per aquest món que no coneixem ni arribarem a conèixer a l’igual que la resta de coses que comprèn la veritat. Em decanto més pel pensament de Parmènides en l’aspecte que diu que l’home pensa que la veritat és tot allò que rep a través dels sentits quan realment totes aquestes visions són aparences i no la veritat en si.
Així que en resum, tot i que la veritat serà sempre un dels objectius dels homes amb inquietuds, aquests mai seran capaços de conèixer-la plenament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada