17:09

L'ou o la gallina?


Determinar ara mateix quina és la resposta a aquesta pregunta m’és una mica difícil. Mirant-ho des del punt de vista lògic, per a que hi hagi ou hi ha d’haver gallina i viceversa.

Però posicionem-nos amb Darwin. Creiem en l’existència d’un primer bacteri que va sorgir del no-res a través de diverses reaccions químiques i canvis constants en la superfície de la terra. Aquest bacteri va anar evolucionant fins a convertir-se en un petit amfibi que vivia a l’aigua. Aquest amfibi va derivar en diverses espècies rèptils, mamífers, i algun ovípar al qual li van començar a sortir plomes i es reproduïa donant a llum animalons que algun dia es convertirien en això que ara per ara denominem gallina. Així que en definitiva ambdós es necessiten, però si haig d’expressar el meu punt de vista penso que la gallina és el fi la finalitat i l’ou no és més que un projecte de la gallina que està per venir. Com que moltes teories es basen en les relacions causa-efecte, penso que primer va haver d’existir la gallina per a que pogués formar-se l’ou.

19:08

Plató o Aristòtil?



Penso que ara mateix no puc escollir una opció realment adequada a la meva mentalitat, ja que no se totes les teories d'Aristòtil. Haig de dir que el mite de la caverna de Plató em va impressionar i també em va fer canviar la forma de veure les coses, o com a mínim vaig poder veure-ho des del seu punt de vista tal i com també ho va fer la teoria sobre la reminiscència on aprendre equival a recordar. Tot i així em sembla bastant dificil de creure la possibilitat d'existència de dos mons paral·lels que es complementin. Des del meu punt de vista trobo que Aristòtil l'encerta més dient que la realitat es troba al mateix món, que realment tots podem coneixer-la i que està reflexada en totes les coses.
Potser no podem definir la matèria com a allò palpable ja que és indeterminada, però si que podrem conèixer-la a traves de les formes que adopta o que nosaltres mateixos li donem.
Potser d'aquesta forma estic infravalorant el món intel·ligible de Plató, però en aquests aspectes sóc més realista o pragmàtica. M'agrada creure en allò que puc veure i tocar, tot i que de vegades hi hagi masses coses que s'escapin de les nostres mans.

20:11

Fedó



NOTA: com pots veure, no està ben definit, però si hi cliques a sobre es veu perfectament.