Plató o Aristòtil?

Penso que ara mateix no puc escollir una opció realment adequada a la meva mentalitat, ja que no se totes les teories d'Aristòtil. Haig de dir que el mite de la caverna de Plató em va impressionar i també em va fer canviar la forma de veure les coses, o com a mínim vaig poder veure-ho des del seu punt de vista tal i com també ho va fer la teoria sobre la reminiscència on aprendre equival a recordar. Tot i així em sembla bastant dificil de creure la possibilitat d'existència de dos mons paral·lels que es complementin. Des del meu punt de vista trobo que Aristòtil l'encerta més dient que la realitat es troba al mateix món, que realment tots podem coneixer-la i que està reflexada en totes les coses.
Potser no podem definir la matèria com a allò palpable ja que és indeterminada, però si que podrem conèixer-la a traves de les formes que adopta o que nosaltres mateixos li donem.
Potser d'aquesta forma estic infravalorant el món intel·ligible de Plató, però en aquests aspectes sóc més realista o pragmàtica. M'agrada creure en allò que puc veure i tocar, tot i que de vegades hi hagi masses coses que s'escapin de les nostres mans.