Text 1 de Kant

1. Idees principals

En aquest text, Kant exposa la seva teoria sobre el coneixement defensant que aquest parteix de l’experiència, ja que aquesta és el mecanisme a través del qual es desperta l’enteniment. Tot i així, no tot procedeix de l’experiència. Declara que hi ha una sèrie d’elements anomenats “a priori” que es descobreixen mitjançant l’enteniment i el coneixement previ.

2. Títol

Què són els elements “a priori”?

3. Comentari

En aquest fragment extret de la Introducció de la Crítica de la raó pura, Kant defensa la seva teoria del coneixement, el qual sense cap mena de dubte parteix de l’experiència. Serà a través dels elements sensibles que ens envolten i l’exercici dels nostres sentits la manera d’expandir el nostre coneixement. Tot i així, això no implica que tots els cossos i elements del nostre entorn procedeixin de l’experiència ja que afirma que potser aquestes sensacions que rebem no són més que meres impressions. D’aquesta forma, no podrem distingir quins són els elements veritablement reals fins que no haguem exercit suficientment el nostre enteniment.

Més enllà, Kant afirma l’existència d’uns elements a priori, és a dir, que existeixen independentment de l’experiència i per arribar a ells es necessari un estudi llarg i detallat, ja que no s’hi pot arribar fàcilment.

És aquesta la diferència principal que s’estableix entre ambdós conceptes, doncs un parteix d’un fons completament empíric i l’altre necessita l’exercici de l’enteniment per a ser comprès.

4. Comparació

Aquesta teoria de Kant sobre el coneixement es pot relacionar directament amb la que defensava Hume el qual, també empirista, defensava que tots els continguts de la ment derivaven de l’experiència. Tot i així, sotmetia tot coneixement al criteri de validesa analitzant els diferents aspectes que posseïa cada element, i determinant finalment que els únics coneixements que existien a priori eren els relacionats amb les matemàtiques i la lògica. Un altre filòsof empirista amb el qual podem comparar aquesta teoria es John Locke, qui defensava la inexistència de les idees innates i afirmava que les nostres idees eren un reflex de la realitat del món, les quals rebíem mitjançant l’experiència. Aquesta podia bé ser externa (de sensació) o interna (de reflexió) i produïa alhora idees simples. Aquestes en unir-se formarien les idees complexes entre les quals trobem la de substància (individuals), de mode (que no existeixen en si mateixes si no en una substància) i de relacions (descriuen associacions d’idees).

Mitjançant els sentiments trobarem la veritat

1.Idees principals
En aquest text Hume ens exposa la seva idea sobre la incapacitat de trobar la finalitat de les accions humanes mitjançant la raó, sinó que aquesta serà descoberta a través de l’experiència. Segons ell no pot haver-hi una infinitat de causes i efectes relacionades, sinó que hi haurà alguna causa que sigui desitjada per si mateixa.

2.Títol
Assoliment de la veritat mitjançant l’experiència


3.Comentari

En aquest fragment de la Investigació sobre els principis de la moral, de David Hume, filòsof escocès del s. XVIII s’hi presenta la base de la seva filosofia abstracta, on defensava la necessitat de l’experiència i l’observació per poder assolir la veritat. Segons ell no arribaríem a la veritat mitjançant l’ús del nostre enteniment, de la raó, sinó que serien l’experiència i els sentiments dels éssers humans els mitjans que ens portarien a descobrir la causa primera de les nostres accions. Aquesta teoria ens la presenta mitjançant un diàleg explicat que s’hauria de proposar a un home, al qual se li haurien de fer una sèrie de preguntes sobre la causa dels seus actes. Així arribaria a un punt on no sabria què contestar, o a una causa absurda per raonar. És així com demostra que la raó no pot arribar tant lluny com podria arribar l’experiència ja que aquest home podria demostrar la causa dels seus actes mitjançant l’exercici d’aquests. D’aquesta manera també critica la metafísica i el mal ús que n’han fet filòsofs anteriors, imposant veritats absolutes i omplint el coneixement de supersticions i prejudicis. Ell proposa, per tant una mena de renovació filosòfica sense arribar però a l’escepticisme. Tot i així més endavant i caurà quan substituirà el saber per donar lloc a la creença, que no arribarà a ser una certesa sinó només probabilitat, però tot i així donarà sentit a les nostres vides.

4. Comparació

El mètode que ens proposa Hume en aquest diàleg de preguntes per demostrar a l’altre interlocutor la incapacitat de la raó per assolir la veritat ens recorda vagament al mètode socràtic sobre el dubte. Aquesta teoria del coneixement de Hume està estretament lligada a la de Kant, qui defensava que no es podia resoldre la metafísica ja que la raó humana sempre s’enfrontaria a una sèrie de preguntes de les quals no en trobaria resposta. Així tots els elements del coneixement començaran amb l’experiència, que donarà lloc a les impressions i aquestes rebran una determinada forma.