Consciència planetaria

Definicions 4

Temperament: conjunt de passions i sentiments personals que resulten molt difícils de modificar.
Hàbit: actes que es produeixen repetint accions en una mateixa direcció
Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé.
Consciencia moral: capacitat de captar els principis amb els quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: no tenir llibertat absoluta ni total, però es conserva la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.
Destí: és la llei que regeix l’univers segons els estoics (inspirats per Heràclides)
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques segons l’economia. Proposada per Marx.
Determinisme genètic: La dotació genètica resulta ser la causa de cadascuna de les nostres accions.
Ús regulatiu: una de les formes del determinisme científic necessari per acceptar alguna de les seves propostes on s’investiguen tots els fenòmens com si provinguessin d’una causa.
Autonomia moral: nivell d’autonomia quan una persona pot escollir el que vol fer, i les seves accions
Heteronomia moral: persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva, per por de sortir-ne malparats (egoisme)
Nivell preconvencional: persona que té per correcte allò que no el perjudicarà(immaduresa moral/ heteronomia)
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Cançó de llibertat.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazon
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolucion, de amor
oye
Estamos exigiendo todo el respeto
respeto al indio y a su dignidad
ya lo dijo villa, dijo zapata
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Como tendriamos libertad?
como tendriamos dignidad?
como desearia yo
como desearia el amor
Cuando tendremos la democracia?
cuando tumbemos la burocracia
cuanto desearia yo
menos demencia y mas amor
Amor, dolor, amor
oye tu mi canto
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad

Creus en el destí?

A mi m’agradaria creure que el destí existeix, que el resultat dels nostres actes, sobretot els negatius, no en som els principals responsables, sinó que hi ha hagut una força major que ens ha conduit a fer-los. Veig el destí d’una forma més aviat romàntica, no com allò fatal que ens ha de conduir al final, sinó com un camí preestablert que s’encreua amb altres camins i ens porta a conèixer llurs caminants. Tot i així trobo que el futur estarà escrit pels actes que farem en el present, però que aquests actes estaran condicionats pel destí. Ho veig com el peix que es mossega la cua la vida és un cercle i les coses no passen perquè si, la casualitat és abstracte. Amb abstracte em refereixo a que precisament aquells que parlen sobre la casualitat o l’atzar i neguen l’existència del destí, rere les seves paraules estan al•ludint a aquest. Moltes persones, però, veuen el destí com una forma de carregar les culpes de totes les seves desgràcies a aquesta força superior, per sentir-se així menys culpables. Jo sí que crec en el destí, però no com un miratge superior que està escrivint contínuament que em passarà d’aquí a cinc minuts, sinó com una força interior que determina el meu conscient i em condueix cap als actes que faré d’aquí en endavant.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A favor:
• Podem prendre les nostres pròpies decisions.
• Podem triar entre allò que volem fer i el que no.
• Ser lliure implica una capacitat de pensar per un mateix (llibertat interior)
• És un dret que tothom vol i que tothom hauria de tenir
• Si tothom és lliure, tots som iguals
En contra:
• La llibertat d’un pot posar límits a les llibertats dels altres.
• Hi ha diverses formes de veure la llibertat que no són tan bones.
• La llibertat d’alguns pot ser el dret de treure la vida a d’altres persones.
• Tot i que hi hagi llibertat estem determinats per certs valors universals que ens influeixen.

Què és el bé?

• Podríem dir que la moral i l’ètica són els dos factors principals basats en la recerca del bé, que seria la sentència bona i permesa d’una acció o decisió. Així doncs el bé es una forma de pensar i actuar que ens crea satisfacció a nosaltres i a d’altres a qui estigui destinada o s’inclogui, sense fer mal als que es troben fora d’aquest cercle. Tot i així aquesta recerca no en té res de fàcil, contràriament trobar el bé i actuar amb tal es i serà una de les tasques més àrdues de les nostres vides. Això passa per que el bé varia segons les persones, el caràcter, la personalitat i fins i tot generalitzant, dins les cultures tenen formes diferents de veure els valors del bé. Una normativa important sobre allò que esta bé podríem posar per exemple els drets humans. Dins la Comunitat Europea els veiem i la “majoria” els seguim ja que això està bé, però a d’altres països hi ha formes diferents i molt variades de veure’ls. Un dels principals drets que es troben dins la normativa es el de la vida i hi ha moltes cultures que no el veuen com un dret i pot ser privat amb molta facilitat. Aquestes troben com a bé la capacitat d’esborrar la vida de les persones per alguna cosa que hagi fet malament. Des del punt de vista de la nostra cultura el fet de matar una persona, tot i que hagi comès alguna crim, ja suposa estar fent el mal. Així que podríem arribar a la conclusió que el bé serà totes aquelles accions que no perjudiquin als altres tot i que segurament es impossible arribar-ne a la seva totalitat.

Resum de Fal·làcies

Preguntes complexes: S’utilitza per parar una trampa a l’interlocutor i que admeti que ha fet allò que se’l acusa
Argument ad ignorantiam: És diu que un enunciat és cert o falç ja que no se n’ha pogut demostrar el contrari.
Argument circular: Es fan dues declaracions que volen dir el mateix.
Argument Ad Hominem: S’ataquen a les persones i no a les idees.
Argument d’autoritat: s’intenta convéncer sobre un argument sense presentar proves sino simplement al•legant a una autoritat
Argument ad baculum: o del bastó. Presenten amenaces com si fossin raons bones per recolzar una opinió.
Argument ad populum: s’obte mitjanant la provocació d’entusiasme en les altres persones per aconseguir l’aprovació d’una determinada opinió.
Argument ex populo: Argument que consisteix a defensar un punt de vista al•legant que tothom hi estar d’acord.
Argument post hoc, ergo propter hoc: o de la causa falsa. S’al•lega que un succés passa a causa d’un altre.
Argument de generalització precipitada: Consisteix a passar d’una proposició particular a una d’universal.
Argument de pendent relliscós: Efecte domino. Una proposició causarà una altra, que al mateix temps en causarà una altra, i així successivament.

Exemples de fal·làcies

Preguntes complexes:
Has deixat ja de fer la murga als teus companys de classe?
Argument ad ignorantiam:
Ets culpable, ja que no se’n pot demostrar el contrari
Argument circular:
Perquè és bonic? Perquè m’agrada
Perquè m’agrada? Perquè és bonic
Argument Ad Hominem:
Perquè em demanes que no fumis, si tu fumes dos paquets cada dia?
Argument d’autoritat:
El president diu que tots hem de cooperar en el seu projecte.
Argument ad baculum:
No parleu a classe o us faré fora de classe.
Argument ad populum:
Si prens aquest refresc et sentiras millor i més enèrgic
Argument ex populo:
Tothom diu que els fantasmes existeixen, per tant, és cert.
Argument post hoc, ergo propter hoc:
Com que després d’estudiar tinc mal de cap, l’estudi me’l provoca.
Argument de generalització precipitada:
Com que la gran majoria dels alumnes de primer de batxillerat tenen el cabell arrissat, tots els alumnes de primer de batxillerat tenen el cabell arrissat.
Argument de pendent relliscós:
Si no estudies, suspendràs els exàmens. Si suspens els exàmens, hauràs de repetir curs. Si repeteixes curs no et trauràs el batxillerat. I si no te’l treus no arribaràs a la universitat i no trobaràs un treball digne.

La fantasia

• Quins elements constitueixen el nostre univers simbòlic?
Doncs els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l’ètica i l’art.
• Que passaria si no disposéssim de fantasia? Alguna vegada ha millorat la teva situació vital?
Doncs que trobaríem una visió de la realitat bruta, com la dels animals. Durant la meva infantesa, si no hagués estat per la fantasia no hauria tingut il•lusió de crear, jugar, inventar fantasies...
• Explica l’expressió de la realitat referida als animals. Com qualificaries la nostra.
Tenen aquesta percepció perquè projecten la realitat, no els importa allò que els envolta i el seu instint de viure es sense res mes. En canvi, nosaltres, ens compliquem infinitament, pensem, busquem solucions als nostres problemes, planegem, meditem...
• En quins àmbits de la nostra vida creus que intervé la fantasia?
Doncs en la religió (la fe), en els desitjos, en com volem veure’ns en el futur, quan llegim...

La cultura com a activitat simbòlica

Rousseau diu que meditar comporta el deteriorament de la naturalesa humana.
Però ja no hi ha possibilitat de sortida. L’home no pot evitar les seves condicions de vida, viu en un univers simbòlic. El llenguatge, mite, son part d’aquest univers i formen l’experiència humana. El pensament crea un progrés. Llavors la realitat retrocedeix tant com avança el simbolisme. La realitat s’ha envoltat amb formes simbòliques així que no pot veure si no es a través d’aquestes.

Com podem conviure amb altres cultures?

• Des del meu punt de vista trobo que la convivència amb altres cultures es pot portar a terme de mil maneres diferents. La principal característica i la mes important és la que accepta l’existència d’altres cultures i no creu en les desigualtats, no essent racista ja es un pas immens per a la convivència. Després les ganes de relacionar-se es poden dur a terme ja sigui prenent interès per l’altre cultura, tenint intenció de parlar altres llengües, menjar altres aliments d’altres països, recorrent llocs diferents, viatjant i sobretot coneixent. Una persona que realment vol conviure amb altres cultures es relaciona amb persones que en siguin, tenint-ne amics, estant obert a tothom sense posar condicions de on sigui, el seu color de pell o la seva llengua. Crec que totes les persones hauríem d’aprendre que la nostra cultura no és l’única que existeix i, que tot i que mai em de perdre els trets de la nostra, també hauríem de conèixer allò que ens envolta.

Textos de Samuel P. Huntington

El primer text ens explica que la progressió dins les societats s’anirà acabant i que aquestes acabaran interactuant, competint i relacionant-se fins que finalment les unes s’acostumin a les altres. Això està passant gracies a que les cultures van ressorgint per la dinàmica de l’economia i la demografia.

El segon text ens explica que totes les cultures tenen uns trets característics i únics i d’altres que són universals per a totes. El que ens intenta fer veure es que per a que la convivència sigui més bona no s’han de promoure només aquells trets que tenen totes si no contràriament renunciar-hi i acceptar aquesta diversitat.

L'ésser és sociable per naturalesa?

• Des del meu punt de vista trobo que hi podrien haver dos camins en aquesta afirmació segons el concepte que tinguem per sociabilitat. Si ens referim a aquesta com la capacitat de relacionar-se amb tots els éssers siguin de l’espècie que siguin, tinguin l’edat que tinguin o vinguin d’on vinguin, trobo que no. Crec que no pot existir cap mena de relació entre un home i una formiga ja que entre ells existeixen tantes diferències que seria impossible. Podria ser que a l’home li agradessin les formigues però aquesta no li correspondria el sentiment ni tampoc podria establir una conversació amb ell, basant-nos en que la comunicació és la base de les relacions. Però si prenem sociabilitat com la capacitat de relacionar-se amb altres éssers del mateix medi o espècie, trobo que si. Les persones som capaces d’establir contactes amb altres persones tot i que no tinguin la nostra mateixa edat o vinguin d’altres llocs, però tot i així no es pot generalitzar ja que, hi ha moltes persones que, per desgracia, no comprenen que entre nosaltres existeixen igualtats en quant a nivell d’espècie com per exemple passa amb el racisme que és la incapacitat de comprendre i relacionar-se amb persones d’altres races, o el feminisme o masclisme en quant al sexe. D’aquesta manera, arribo a la conclusió que l’ésser té una sociabilitat selectiva, així que pot relacionar-se amb altres éssers però nomes amb aquells que vulgui o ha estat acostumat des de petit a relacionar-se.

L'individualisme possessiu. pg 120 doc 1

1.-
Aquest text ens diu que les persones son propietàries de la seva pròpia persona i que no deu res a la societat i sobre els factors que condicionen aquest punt de vista.
2.-
Factors de l’ individualisme possessiu.
3.-
• Aquest fragment del text de Macpherson, La teoría de la política del individualismo posesivo, ens explica com ha de ser aquest concepte lliberal i, per tant, les seves característiques principals. Per començar diu que l’ésser humà és completament independent de la resta d’éssers que l’envolten. Això, vol dir que l’home pot ser lliure de relacionar-se amb qui vulgui per interès propi. També ens diu que l’individu és responsable i propietari de la seva persona i capacitats de manera que no s’ha de sentir obligat o lligat envers la societat, així no es pot deixar de banda a si mateix però si que pot deixar de banda treballar. Finalment, d’una manera molt freda ens diu que les relacions entre les persones no es basen si mes no, en res més que el servei compravenda.
4.-
Aquest text de caràcter individualista possessiu, el podria comparar amb el liberalisme ja que tal i com aquest text en parla sobre la individualitat i la propietat d’un mateix, el liberalisme afirma la llibertat de les persones i la supremacia de l’acció individual per sobre de la col•lectiva. O sinó un altre concepte amb el qual podria comparar-lo seria amb l’objectivisme que sosté que existeix una realitat independent de la ment de l’home i que aquests es troben en contacte amb la realitat gràcies als sentits.