L'ésser és sociable per naturalesa?

• Des del meu punt de vista trobo que hi podrien haver dos camins en aquesta afirmació segons el concepte que tinguem per sociabilitat. Si ens referim a aquesta com la capacitat de relacionar-se amb tots els éssers siguin de l’espècie que siguin, tinguin l’edat que tinguin o vinguin d’on vinguin, trobo que no. Crec que no pot existir cap mena de relació entre un home i una formiga ja que entre ells existeixen tantes diferències que seria impossible. Podria ser que a l’home li agradessin les formigues però aquesta no li correspondria el sentiment ni tampoc podria establir una conversació amb ell, basant-nos en que la comunicació és la base de les relacions. Però si prenem sociabilitat com la capacitat de relacionar-se amb altres éssers del mateix medi o espècie, trobo que si. Les persones som capaces d’establir contactes amb altres persones tot i que no tinguin la nostra mateixa edat o vinguin d’altres llocs, però tot i així no es pot generalitzar ja que, hi ha moltes persones que, per desgracia, no comprenen que entre nosaltres existeixen igualtats en quant a nivell d’espècie com per exemple passa amb el racisme que és la incapacitat de comprendre i relacionar-se amb persones d’altres races, o el feminisme o masclisme en quant al sexe. D’aquesta manera, arribo a la conclusió que l’ésser té una sociabilitat selectiva, així que pot relacionar-se amb altres éssers però nomes amb aquells que vulgui o ha estat acostumat des de petit a relacionar-se.