És millor ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet

Aquesta afirmació utilitarista de John Stuart Mill trobo que concorda bastant amb la meva forma de pensar respecte aquest tema. La insatisfacció comporta una recerca constant de plaers per poder arribar a la felicitat i aquesta recerca, moltes vegades, produeix més plaer que el fi en si. Així un cop ja ho hem aconseguit tot, no volem res més. Però, es que aquesta afirmació és cumpleix? Quan hem aconseguit allò que volem, anem a buscar allò de més enllà i és produeix un cercle infinit en una recerca que no acabarà mai. Així que, realment, estarem satisfets? Si fóssim animals i el plaer material o físic ens omplís plenament, si, seriem feliços. Però és que a cas els animals es conformen amb tot, és que no busquen res més un cop aconsegueixen el que volen. Com a mínim, posem un exemple, el meu gos cada cop que vol jugar em porta la pilota, li tiro, torna, li torno a llençar... es que no està buscant que cada cop li tiri més i més lluny? En fi, potser aquest exemple no podrà ser comparable ja que els nostres plaers són "superiors" als seus. Qui sap.
Així que finalment, acabo per dir que és millor ser un humà insatisfet si realment valores tots aquells plaers que se succeeixen constantment al teu voltant i que tot i que no et satisfacin plenament, et fan una vida més agradable i lleugera. Podríem dir una vida.... plaent?

Ningú no fa el mal sabent que ho fa?

Si aquesta pregunta fos certa... llavors tots els assassins són ignorants?
Potser serà un grup reduït dins del que forma la humanitat, però el mal pot ser molt intel·ligent i estar molt ben calculat per a que sigui perfecte.
En aquest aspecte podríem dividir les persones en tres grups.
Les que no fan el mal per que saben que no esta bé, és a dir, aquelles que segons aquesta pregunta són les intel·ligents (i des del meu punt de vista també). Persones per a les quals fer el mal està en contra de la seva moralitat i l'ètica tant general com pròpia, grup en el cual m'incloc.
Després trobaríem els pobres desemparats que potser si que fan el mal amb ignorància, sense saber que l'estant fent, potser un mal molt gros, però o no ha estat la seva intenció, o no ho veuen com a dolent, heus aquí l'exemple dels nens (exemple absurd però suficient trobo, exposant que els nens petits fan coses malament per que no se'ls hi ha ensenyat a obrar bé) o bé aquells que des de petits han rebut mal a tothora així que serà l'única cosa que puguin rebre de grans.
I finalment aquest grup (reduït, o no) que podríem dir, tenen malícia, que planegen les coses a consciència per fer el mal més gran i per a més gent. Tot i que és esgarrifós que existeixi gent així, penso que realment n'hi ha al món, si no, no hi hauria totes les desgracies que hi han, hi han hagut i hi hauran... Totes les guerres, assassinats, assetjaments que s'han produït al llarg de la història han estat planejats i dubto que una cosa produïda des de la ignorància hagi sortit tant bé.
Així que en conclusió, trobo que l'elecció del mal i el bé l'escull cadascú, que per una banda va determinada per l'aprenentatge, la infància i l'entorn. Però la decisió és teva i no crec que els dolents siguin, alhora, ignorants.

Consciència planetaria

Definicions 4

Temperament: conjunt de passions i sentiments personals que resulten molt difícils de modificar.
Hàbit: actes que es produeixen repetint accions en una mateixa direcció
Virtut: hàbit que predisposa a obrar bé.
Consciencia moral: capacitat de captar els principis amb els quals distingim entre allò que és moralment bo i dolent.
Llibertat interna: decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: no tenir llibertat absoluta ni total, però es conserva la llibertat suficient per ser responsables dels nostres actes.
Destí: és la llei que regeix l’univers segons els estoics (inspirats per Heràclides)
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques segons l’economia. Proposada per Marx.
Determinisme genètic: La dotació genètica resulta ser la causa de cadascuna de les nostres accions.
Ús regulatiu: una de les formes del determinisme científic necessari per acceptar alguna de les seves propostes on s’investiguen tots els fenòmens com si provinguessin d’una causa.
Autonomia moral: nivell d’autonomia quan una persona pot escollir el que vol fer, i les seves accions
Heteronomia moral: persones que segueixen la norma d’un altre i no la seva, per por de sortir-ne malparats (egoisme)
Nivell preconvencional: persona que té per correcte allò que no el perjudicarà(immaduresa moral/ heteronomia)
Nivell postconvencional: persones que distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
Responsabilitat moral: fenomen subjectiu de la consciència moral.
Consciència planetària: conèixer i responsabilitzar-se dels problemes del nostre món causats per nosaltres mateixos. Respectar el món per les generacions futures.
Principi de responsabilitat (Jonas): denunciar la falsa idea de “progrés” sobre la qual estem construint la nostra civilització, ja que realment estem destruint el món que ens envolta.

Cançó de llibertat.

Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Hermanos y hermanas de otras razas
de otro color y un mismo corazon
rezas y rezas y nada enderezas
por eso hagamos la revolucion, de amor
oye
Estamos exigiendo todo el respeto
respeto al indio y a su dignidad
ya lo dijo villa, dijo zapata
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
Oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
oye tu mi canto
oyelo, oyelo
oye tu mi llanto
oyelo, oyelo
Como tendriamos libertad?
como tendriamos dignidad?
como desearia yo
como desearia el amor
Cuando tendremos la democracia?
cuando tumbemos la burocracia
cuanto desearia yo
menos demencia y mas amor
Amor, dolor, amor
oye tu mi canto
Justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad
justicia, tierra y libertad

Creus en el destí?

A mi m’agradaria creure que el destí existeix, que el resultat dels nostres actes, sobretot els negatius, no en som els principals responsables, sinó que hi ha hagut una força major que ens ha conduit a fer-los. Veig el destí d’una forma més aviat romàntica, no com allò fatal que ens ha de conduir al final, sinó com un camí preestablert que s’encreua amb altres camins i ens porta a conèixer llurs caminants. Tot i així trobo que el futur estarà escrit pels actes que farem en el present, però que aquests actes estaran condicionats pel destí. Ho veig com el peix que es mossega la cua la vida és un cercle i les coses no passen perquè si, la casualitat és abstracte. Amb abstracte em refereixo a que precisament aquells que parlen sobre la casualitat o l’atzar i neguen l’existència del destí, rere les seves paraules estan al•ludint a aquest. Moltes persones, però, veuen el destí com una forma de carregar les culpes de totes les seves desgràcies a aquesta força superior, per sentir-se així menys culpables. Jo sí que crec en el destí, però no com un miratge superior que està escrivint contínuament que em passarà d’aquí a cinc minuts, sinó com una força interior que determina el meu conscient i em condueix cap als actes que faré d’aquí en endavant.

Arguments a favor i en contra de la llibertat

A favor:
• Podem prendre les nostres pròpies decisions.
• Podem triar entre allò que volem fer i el que no.
• Ser lliure implica una capacitat de pensar per un mateix (llibertat interior)
• És un dret que tothom vol i que tothom hauria de tenir
• Si tothom és lliure, tots som iguals
En contra:
• La llibertat d’un pot posar límits a les llibertats dels altres.
• Hi ha diverses formes de veure la llibertat que no són tan bones.
• La llibertat d’alguns pot ser el dret de treure la vida a d’altres persones.
• Tot i que hi hagi llibertat estem determinats per certs valors universals que ens influeixen.