2n TRIMESTRE

12. El coneixement és una reminiscència

Idees Principals:

El que Plató proposa en aquest text és que l’ànima ja te el coneixement de totes les coses, ho ha vist tot i conegut tot, però que tot i que formi part de l’ésser humà aquest no tindrà el mateix coneixement ja que en el moment d’entrar al cos, aquests coneixement es tornaran records que només podrà descobrir a través de l’esforç i la recerca.

Títol:

Donar llum a les idees a través del record

Comentari:

En aquest text Plató ens parla sobre l’ànima i els seus coneixements. Segons ell, l’ànima coneix totes les coses; les passades, les que provenen del món dels morts o dels vius, tot. Però aquests coneixements no es troben també en la ment de les persones, sinó que en el moment en que ànima i cos s’ajunten, l’ànima converteix aquesta saviesa en records de manera que l’humà no en podrà disposar.
És aquesta la raó per la qual l’home s’ha d’esforçar fent recordar la seva ànima, ja que només així podrà obtenir la saviesa i poder aprendre sobre les coses que l’envolten. Però en realitat els humans no estaran aprenent quan sàpiguen alguna cosa nova, sinó que estaran descobrint aquells records que l’ànima tenia amagats. Però que per a poder arribar a fer-ho, l’home no podrà aturar-se en la seva recerca.

Comparació:

Aquesta teoria de Plató seria molt semblant a la de Sòcrates, qui opinava que el coneixement es trobava dins l'home i que hi havia la possibilitat de donar a llum a les idees a través del record.
Tot i així seria completament contrari al pensament dels sofistes, les teories dels quals parlaven sobre el canvi continuu de les coses i per tant del coneixement, així que no podríem arribar a les idees ja que aquestes se'ns presentarien difoses.