Textos de Parmènides

Idees principals:

• L’ésser és allò que pot ser pensat i que existeix, tenint com a contrari el no-ésser que no és i no pot ser pensat, ja que no existeix.

• L’ésser ho és tot, tot allò que veiem i no es pot destruir ni dispersar ja que es troba dins la ment.

• El pensament de les persones és banal i no tenen el coneixement ni entendran què és l’ésser ni les seves dimensions.

Títol:

L’ésser, el tot de les coses.

Comentari:

El que vol dir Parmènides amb aquests fragments és que tot el que ens envolta i percebem amb els nostres sentits és una de sola. Tot allò que podem veure o pensar formen l’ésser, allò indestructible, existent i intangible. L’ésser ho és tot, comprèn totes les coses, és homogeni, únic i continu. Però té una contraposició, el no-ésser, que no existeix ja que ni tan sols pot ser pensat. És el no res, i del no res no en pot sortir res. Aquest no-ésser no podrà passar a ser ésser així que cap dels dos estats pot canviar a l’altre ja que així deixarien de ser. L’ésser és perfecte i indivisible, en el cas que es dividís es formarien fragments de forma que no només seria una cosa sinó que en serien moltes. D’una altra banda el cervell humà no podrà arribar a comprendre la grandesa de l’ésser ja que esta fora de les seves possibilitats. Els sentits, que son els principals mitjans que tenim per conèixer l’ésser no estan suficientment dotats així que els que “caminen bicèfals” són sords i cecs alhora davant d’aquesta grandesa. Són els que pensen que l’ésser i el no-ésser són el mateix.

Comparació:

Aquesta teoria de Parmènides és completament oposada a la d’Heràclit qui defensa que el món és troba sotmès a un procés de canvis continus i que la unitat esta formada per la lluita de contraris, en el cas de Parmènides serien l’ésser i el no-ésser.