El mite de la caverna, escrit per Plató al llibre VII de la República ha fet molt de ressò al llarg de la història.
No només va influir en els filòsofs que el van precedir, sinó que alguns dels aspectes que va plantejar segueixen vigents avui dia.
Segons Plató els homes ens trobem en una posició d’empresonament on lligats de mans i braços només podem mirar la paret que tenim davant, el fons de la caverna.
Avui dia això ho podríem comparar amb la televisió, aquesta “caixa tonta” de qui molta gent n’està prou enganxada, lo suficient com per no sortir a l’exterior i apreciar el món real. Les imatges de publicitat, de programes del cor, de series, entre d’altres, absorbeixen la mentalitat de les persones fent més acollidora la situació de estar-se escarxofat al sofà, en comtes de sortir al carrer i gaudir de la veritat en estat pur.
Aquestes cadenes difícils de desfer, les ha imposat aquest mitja de comunicació, i el sol o la llum que rebem de darrera seria la veritat, el món real.
D’altres aspectes actuals que podríem relacionar amb les cadenes serien els videojocs, aquesta realitat virtual que enganxa fins i tot, més que la televisió. Les ganes de ludopatia que crea en els jugadors de no cessar mai jugant fan que aquestes cadenes es facin més estretes al llarg de la jugada.
Tot i així ens em de comportar com aquells presoners que són capaços de deslligar-se de les seves cadenes i obrir-se a la veritat com a allò real i veritable.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada