6a Meditació, Discurs del Mètode

1.- Idees principals
Descartes afirma poder demostrar l’existència dels cossos tal i com nosaltres les percebem. Segons ell Déu no ha estat qui les ha creat, ja que afirma que aquestes coses existeixen gràcies a la capacitat de concebre-les en el seu pensament

2.- L’existència extramental dels cossos

3.- En aquest fragment de la demostració de l’existència dels cossos, pertanyent a la 6a part de les Meditacions Metafísiques, Descartes intenta exposar la seva teoria sobre l’existència dels cossos. Segons ell, les coses existeixen realment si han pogut ser concebudes en la seva ment. Però intenta anar més enllà per trobar quina ha estat la causa de la seva existència.
Afirma que Déu, tot i que no li vol treure poder, no ha pogut crear totes les coses que passen pel seu pensament, ja que si ell hagués estat el creador d’aquestes coses, Déu hauria comès un engany i en ser perfecte, és impossible que hagi estat ell qui les ha dut a terme. Que Déu les hagués creat hauria suposat que aquestes idees no eren naturals sinó que aquest se les havia inculcat.
Per una altra banda també afirma que ell tampoc és el creador d’aquestes idees ja que ell és una cosa pensant i sovint aquestes coses es presenten a la seva ment contra la seva voluntat. Per tant podrem determinar l’existència d’un cos a través d’un altre cos que sigui tant real com la idea, a través de la inclinació en la qual m’ha ajudat Déu per pensar en aquesta cosa o bé per la influència d’alguna criatura que fos més noble que el cos.
En definitiva, així és com descartes corrobora la seva afirmació sobre l’existència dels cossos.