Des del meu punt de vista Sant Anselm de Canterbury presentava a la seva obra Proslogion una teoria amb la qual no hi estic gaire d’acord. El fet d’acceptar una perfecció absoluta, és a dir, Déu, simplement per que tots sabem què és i que per tant el podem definir és insuficient. Penso que si això fos cert no existiria només un ens perfecte sinó que en podrien existir molts més. No podem prendre alguna cosa com a certa o absoluta quan només en deduïm la seva existència, ja que mai em vist Déu tot i que si parlem sobre la seva presència.
Per una altra banda trobem a Sant Tomàs d’Aquino qui presentava una còpia del PMI d’Aristòtil a través de 5 vies tomistes amb les quals intentava reafirmar l’impossibilitat de cadenes de causes infinites trobant una causa inicial, perfecte i absoluta. Tot i així també crec que aquestes vies representen 5 arguments completament repetits en els quals l’única diferència que trobem són els objectes que canvien.
En definitiva, trobo que Sant Tomàs és el més coherent d’ambdós filòsofs ja que com a mínim presenta una teoria que no es basa només en la possibilitat d’existència d’un primer ésser absolut, sinó que ho argumenta anant més enllà i donant conclusions sobre aquests arguments intentant fer entendre el per què i no a través del mecanicisme com Sant Anselm.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada