El temps va ser creat en el món

1. Idees principals
Aquest text ens demostra com n’és d’omnipotent i d’immutable Déu, que no només és el creador de totes les coses, sinó a més és el creador del temps, per això és atemporal. Per això la resta dels cossos viuen i moren mentre que Déu sempre roman.

2. Títol
Déu, el creador del temps

3. Aquest text pertany a les Confessions de Sant Agustí, filòsof que defensava l’existència de Déu l’il•luminador de les idees en els homes. Per començar argumenta la relació de la creació del temps amb la del món, ja que ambdós van ser creats per Déu alhora. És per això que Sant Agustí afirma que la teoria de que el món va ser creat en sis dies no és més que una al•legoria, ja que ambdós van ser creats alhora i per tant el temps encara no existia. Déu és el creador de totes les coses i les idees viuen en ell. En definitiva el temps és l’amo de les nostres vides que decideix quan hem de néixer i quan hem de morir. És per això que Déu és immortal, ja que és molt superior al temps.

4. Aquest text, que es basa en definir Déu com l’ésser, el superior, l’immutable, l’etern, ens que ha estat definit prèviament com a la figura de l’ésser sense més, per filòsofs anteriors com Parmènides (el primer) i Plató, potser el més important. Però el Demiurg que presentava Plató és superat pel déu que presenta Sant Agustí, ja que Déu és creador de les coses, les coses són a partir d’ell, mentre que el Demiurg no era més que un ordenador de la matèria que prenia com a model a les idees.