El Jo existeix?

Si seguíssim els preceptes de St. Anselm i Descartes, aquesta teoria queda més que confirmada, el Jo existeix indubtablement gràcies a la nostra capacitat de pensar. Des del meu punt de vista, trobo que la idea no va gaire desencaminada. Suposo que allò que ens distingeix de la resta d’animals és la nostra capacitat intel·lectiva, de pensar, de raonar i que amb això podem comprovar veritablement la nostra existència. Per que si no, què voldria dir existir? Si realment no existís res, penso que la paraula en si perdria tot el seu significat. Tot i això, no hem de limitar-nos a donar existència a allò que ens envolta. Penso que tot allò que trobem al nostre món sensible existeix. Potser em deixo emportar pels meus sentits, que amb el sol fet de poder tocar les coses ja crec que existeixen, però es que en definitiva això no és més que la meva forma de pensar.