PROJECTE 4.- Resum sobre la filosofia d’ Heràclit d’Efes

Heràclit d’Efes començà les seves teories a partir de la seva interpretació de la naturalesa, tal i com van fer la resta de filòsofs de l’època com els de Milet.
Partia de l’afirmació que el canvi era la base de tota la realitat, que el inici del cosmos derivà d’aquest canvi i no de cap déu o home.
Aquest canvi es duria a terme mitjançant la oposició d’elements contraris, que és interpretada per Heràclit com a una tensió o guerra entre aquests. Gràcies a la lluita que duen a terme aquests elements es genera la realitat, és a dir a partir de la seva concordança i discordança. Tot i així aquests moviments no serien en va ni tampoc a la babalà sinó que estarien sotmesos a una llei universal que ell anomenà “Logos”. Aquesta seria considerada com la justícia o l raó que regula tot el moviment de la realitat conduint els contraris cap a la harmonia, unificant així els elements oposats.

El cosmos al seu torn és considerat com un foc etern, una “arkhé” que s’identifica amb totes les característiques exposades anteriorment, que crea la matèria, que la unifica, i personifica d’una forma clara la seva regla del moviment, garantint així la unitat dels oposats tant com la seva oposició i la seva relació amb el Logos.

Textos d'Heràclit

Idees principals:
El que Heràclit vol donar a conèixer en aquest text és l'existència d'una llei ordenadora que ho canvia tot excepte ella mateixa, anomenada logos.
Que aquesta raó principal suposa l'inici i el fi de tot, que es troba a totes les coses i que els seus canvis es desenvolupen a partir de la lluita entre els contraris.

Titol
Logos, allò que tot ho ordena.

Comentari
Segons Heràclit, el "kósmos" es troba en un canvi constant i incesant. Aquest canvi es troba per sobre de tota raó humana és molt superior a tot i va regit per una llei superior anomenada logos.
Aquesta llei és l'encarregada d'ordenar els contraris per a que lluitin entre ells de manera que de la seva lluita en sorgeixi la "physis", la natura, i tot allò que coneixem.
Aquesta lluita, però també comporta a una harmonia entre ells, un equilibri que fa que estableixin una relació tant estreta que no poden existir els uns sense els altres.
Aquest logos, però és continu, mai canvia, pero es troba en totes les coses.
A més, també remarca la importancia que té aquesta rao, que està relacionat amb totes les coses i que, tot i que no en sapiguem gaire al respecte i desde el punt de vista huma no arribarem a veure'n tot el seu abast, ens envolten i el tenim tots per igual.