Una altra manera d'entendre els sofistes

Naturalesa:
Hi ha activitats tals com els batecs del cos i el seu desenvolupament que són independents a la voluntat humana i aquestes tasques les duu a terme la natura, qui es mana a si mateixa i marca el seu propi ritme.

Llei:
Aquesta s'oposa a la natura, ja que les normes són preescripcions que ajuden als humans a organitzar-se en la vida.
Però tot i així, són indispensables perquè gràcies a elles els humans trobem l'equilibri i l'harmonia en les nostres vides
Tècnica:
Gràcies a ella els humans podem construir utensilis i vehicles que ens ajudin en les nostres tasques diàries.
Aquesta es va desenvolupant i va avançant segons l'objectiu on es vol arribar i els interessos que en tinguem.

Ciutat:
No és només l'espai on es desenvolupa la vida dels homes, sinó també on es duen a terme les seves relacions.
És el lloc on hi preevaleix la convivència i l'harmonia i on l'individu es pot anar formant, de manera que aquest no pot viure sense la ciutat.
Llenguatge, raó i pensament:
El llenguatg és el mitjà a través del qual els humans es poden relacionar i comunicar expressant les seves opinions i per tant és la forma física que tenim de transmetre el "lógos".
Al tenir aquesta important tasca el que cal fer és educar i estructurar aquest llenguatge fins a poder dominar-lo.
Segons els sofistes el llenguatge desemmascara la veritat de les persones i ens exposa als demés, així que tot allò que diguem hem de ser capaços de portar-ho a la pràctica.
Educació:
Aquesta s'ha de reafirmar i canviar en tots aquells aspectes tradicionals que estiguessin arrelats, de manera que poguéssim introduir-hi el logos, la bellesa, etc.
Només a través d'aquest llenguatge treballat podriem arribar al nucli de les persones i a conèixer-les.
Veritat:
Aqui el seu sentit canvia per tornar-se en allò que afirmem i neguem tot i que el resultat final estigui molt relacionat amb el poder en si.
Només amb el llenguatge serem capaços d'assolir-la

Resum de Fal·làcies

Preguntes complexes: S’utilitza per parar una trampa a l’interlocutor i que admeti que ha fet allò que se’l acusa
Argument ad ignorantiam: És diu que un enunciat és cert o falç ja que no se n’ha pogut demostrar el contrari.
Argument circular: Es fan dues declaracions que volen dir el mateix.
Argument Ad Hominem: S’ataquen a les persones i no a les idees.
Argument d’autoritat: s’intenta convéncer sobre un argument sense presentar proves sino simplement al•legant a una autoritat
Argument ad baculum: o del bastó. Presenten amenaces com si fossin raons bones per recolzar una opinió.
Argument ad populum: s’obte mitjanant la provocació d’entusiasme en les altres persones per aconseguir l’aprovació d’una determinada opinió.
Argument ex populo: Argument que consisteix a defensar un punt de vista al•legant que tothom hi estar d’acord.
Argument post hoc, ergo propter hoc: o de la causa falsa. S’al•lega que un succés passa a causa d’un altre.
Argument de generalització precipitada: Consisteix a passar d’una proposició particular a una d’universal.
Argument de pendent relliscós: Efecte domino. Una proposició causarà una altra, que al mateix temps en causarà una altra, i així successivament.