Mite en l'actualitat

El mite de la caverna vigent en l'actualitat

El mite de la caverna, escrit per Plató al llibre VII de la República ha fet molt de ressò al llarg de la història.

No només va influir en els filòsofs que el van precedir, sinó que alguns dels aspectes que va plantejar segueixen vigents avui dia.

Segons Plató els homes ens trobem en una posició d’empresonament on lligats de mans i braços només podem mirar la paret que tenim davant, el fons de la caverna.

Avui dia això ho podríem comparar amb la televisió, aquesta “caixa tonta” de qui molta gent n’està prou enganxada, lo suficient com per no sortir a l’exterior i apreciar el món real. Les imatges de publicitat, de programes del cor, de series, entre d’altres, absorbeixen la mentalitat de les persones fent més acollidora la situació de estar-se escarxofat al sofà, en comtes de sortir al carrer i gaudir de la veritat en estat pur.

Aquestes cadenes difícils de desfer, les ha imposat aquest mitja de comunicació, i el sol o la llum que rebem de darrera seria la veritat, el món real.

D’altres aspectes actuals que podríem relacionar amb les cadenes serien els videojocs, aquesta realitat virtual que enganxa fins i tot, més que la televisió. Les ganes de ludopatia que crea en els jugadors de no cessar mai jugant fan que aquestes cadenes es facin més estretes al llarg de la jugada.

Tot i així ens em de comportar com aquells presoners que són capaços de deslligar-se de les seves cadenes i obrir-se a la veritat com a allò real i veritable.

El mite de la caverna

El mite de la caverna és l'al·legoria que ens proposa Plató per a poder situar l'home respecte el coneixement.
Segons ell, els homes ens trobem en una cova iluminada per una llum. La nostra posició es troba donant-li l'esquena a aquest focus, el foc, el sol, així que l'unica cosa que podem percebre són les ombres. Aquestes ombres son creades per una sèrie d'objectes que es van movent rere nostre.
Nosaltres ens trobem lligats de cap a peus i només podem mirar endavant.
Però suposem que podem lliurar-nos-en, treure'ns les cadenes i girar el cap. Llavors tot allò que veuriem seria una llum encegadora, que ens deixaria atordits. Trigaríem temps en acostumar-nos-hi, però el procés comportaria dolor i patiment.
Podria ser llavors que aquell que ha sigut descobert a la llum i la veritat tingués ganes de tornar al món de les ombres on pot veure amb més facilitat? No pensaria que a l'ombra les imatges serien més visibles que no amb la llum que l'encega?
Llavors, aquest dolor el faria voler tornar els ulls cap a les ombres on els pot fer descansar. Tot i que en un principi hagués d'adaptar-se a la foscor, no li costaria gaire.
Així que en definitiva Plató ens vol fer veure que els homes no estem preprarats per descobrir-nos a la llum i de predisposar-nos a la veritat ja que ens encegaríem i no creuríem la veritat que es trobés davant nostre.
Arribats a aquest punt, voldríem tornar a la ignorància, la qual és més acollidora i no fa mal.
Els esclaus que tornariem a trobar a l'interior encara encadenats, es trobarien en avantate davant d'aquells que hagin sigut lliures, ja que veuen millor i no han de passar pel procés d'adaptació.
Fins i tot, els retornats podrien ser tillats de bojos en explicar allò que han vist a l'exterior o d'esguerrats per no veure bé entre les ombres.
El nostre exemple, doncs, serviria per fer veure als altres que no val la pena sortir de la caverna, ja que la llum és massa enlluernadora per a nosaltres i la ignorància és molt més acollidora.