Mitjançant els sentiments trobarem la veritat

1.Idees principals
En aquest text Hume ens exposa la seva idea sobre la incapacitat de trobar la finalitat de les accions humanes mitjançant la raó, sinó que aquesta serà descoberta a través de l’experiència. Segons ell no pot haver-hi una infinitat de causes i efectes relacionades, sinó que hi haurà alguna causa que sigui desitjada per si mateixa.

2.Títol
Assoliment de la veritat mitjançant l’experiència


3.Comentari

En aquest fragment de la Investigació sobre els principis de la moral, de David Hume, filòsof escocès del s. XVIII s’hi presenta la base de la seva filosofia abstracta, on defensava la necessitat de l’experiència i l’observació per poder assolir la veritat. Segons ell no arribaríem a la veritat mitjançant l’ús del nostre enteniment, de la raó, sinó que serien l’experiència i els sentiments dels éssers humans els mitjans que ens portarien a descobrir la causa primera de les nostres accions. Aquesta teoria ens la presenta mitjançant un diàleg explicat que s’hauria de proposar a un home, al qual se li haurien de fer una sèrie de preguntes sobre la causa dels seus actes. Així arribaria a un punt on no sabria què contestar, o a una causa absurda per raonar. És així com demostra que la raó no pot arribar tant lluny com podria arribar l’experiència ja que aquest home podria demostrar la causa dels seus actes mitjançant l’exercici d’aquests. D’aquesta manera també critica la metafísica i el mal ús que n’han fet filòsofs anteriors, imposant veritats absolutes i omplint el coneixement de supersticions i prejudicis. Ell proposa, per tant una mena de renovació filosòfica sense arribar però a l’escepticisme. Tot i així més endavant i caurà quan substituirà el saber per donar lloc a la creença, que no arribarà a ser una certesa sinó només probabilitat, però tot i així donarà sentit a les nostres vides.

4. Comparació

El mètode que ens proposa Hume en aquest diàleg de preguntes per demostrar a l’altre interlocutor la incapacitat de la raó per assolir la veritat ens recorda vagament al mètode socràtic sobre el dubte. Aquesta teoria del coneixement de Hume està estretament lligada a la de Kant, qui defensava que no es podia resoldre la metafísica ja que la raó humana sempre s’enfrontaria a una sèrie de preguntes de les quals no en trobaria resposta. Així tots els elements del coneixement començaran amb l’experiència, que donarà lloc a les impressions i aquestes rebran una determinada forma.

La realitat es basa en la probabilitat

1. Idees principals

La idea principal que ens proporciona l'autor amb aquest text és que tot es basa en la probabilitat, que tots els nostres coneixement són probables mitjançant la unió d'idees que formem a través de la nostra imaginació.

2. Títol

La veritat és probable

3. Comentari

En aquest fragment del text de Hume, l'autor exposa la seva teoria mitjançant un exemple, la forma més ràpida de fer entendre a la gent la seva filosofia. L'exemple que ens exposa és el d'Adam, amb el qual ens vol donar a entendre que saber sobre el nostre futur és impossible tot i que partim d'experiencies passades. Mitjançant la imaginació i per tendencia natural aquesta fa una série de combinacions basades en els costums o hàbits. D'altres exemples que també exposen aquest punt de vista és el fet de si el sol sortirà demà. Jo puc creure que el Sol seguirà sortint dia rere dia, ja que tota la meva vida l'he vist sortir, fins el dia que no ho faci. D'aquesta manera no sé amb exactitud si demà seguirà sortint o no ja que aquesta creença no és més que un costum.
4. Comparació
Aquesta teoria la podríem comparar amb les teories del moviment d'Heràclit, qui defensava que tot flueix i res no es manté, mitjançant l'exemple de la seva Arkhé, el foc. D'altres autors que també mantenen aquest tipus de teories la trobaríem en Aristòtil, amb la seva teoria del canvi que partia del no-ésser relatiu o de l'estat en potència a l'ésser o estat en acte.

Teoria de la causalitat

1. Idees principals

Aquest text de Hume tracta sobre el principi de causalitat en la que a tota causa li segueix un efecte. El filòsof critica aquest punt de vista, doncs segons ell aquest mètode inductiu no ha de ser sempre cert. És per això que defensa que tot i que hi hagi causes que sempre produeixen un mateix efecte no els hem de relacionar entre si només per això.

2. Títol

Crítica al principi de causalitat

3. Comentari

Amb aquest text, Hume ens proposa la seva teoria de la causalitat, també anomenada causa-efecte mitjançant l’exemple de les boles de billar, on una al xocar amb l’altra produirà un cert moviment. Segons Hume tot futur es provable i res no es 100% cert ja que només podem relacionar els diferents aspectes mitjançant la semblança, la contigüitat en l’espai temps o la relació de causa i efecte. L’autor al•lega que la imaginació tendeix a relacionar tots els efectes creant una unió d’idees que a la vegada serà capaç de separar mitjançant els mètodes anteriorment esmentats. És per això que en la nostra ment podem passar fàcilment d’un pensament a un altre i unir de forma errònia a causa de la nostra imaginació.

Impressions i idees

1. Idees principals
Hume ens proposa les definicions sobre les impressions I les idees. Ens explica què correspon a cada terme i quines són les diferències entre elles.

2. Distincions entre impressions i idees

3. Comentari

En aquest fragment de la investigació sobre l’enteniment humà II, Hume ens explica què representen les impressions i les idees, anomenant les seves característiques i plantejant les seves diferències. Segons ell la ment està formada per dos tipus de percepcions, les impressions que entren amb més força i intensitat i venen donades de l’experiència present és a dir, de les sensacions, les passions, els sentiments,… i per una altra banda trobem les idees que són còpies febles de les impressions. Entre elles les diferencies principals que hi trobem són la intensitat i la vivesa ja que les idees anirien relacionades amb la qualitat de pensar mentre que les impressions amb la de sentir. Tot i això, la semblança entre elles és molt gran i és que a més ambdues comparteixen la funció de ser les causes de les coses que sentim i pensem.

4. Comparació
Aquest punt de vista sobre la teoria del coneixement de Hume la podem comparar amb Plató, qui defensava precisament el contrari on les coses eren les còpies imperfectes de les idees. Contràriament, Hume defensava que les impressions eren les causes de les idees, que eren el seu reflex.