PROJECTE 6

PROJECTE 5

Heràclit

View more presentations from beatsandrhythm.

PROJECTE 4.- Resum sobre la filosofia d’ Heràclit d’Efes

Heràclit d’Efes començà les seves teories a partir de la seva interpretació de la naturalesa, tal i com van fer la resta de filòsofs de l’època com els de Milet.
Partia de l’afirmació que el canvi era la base de tota la realitat, que el inici del cosmos derivà d’aquest canvi i no de cap déu o home.
Aquest canvi es duria a terme mitjançant la oposició d’elements contraris, que és interpretada per Heràclit com a una tensió o guerra entre aquests. Gràcies a la lluita que duen a terme aquests elements es genera la realitat, és a dir a partir de la seva concordança i discordança. Tot i així aquests moviments no serien en va ni tampoc a la babalà sinó que estarien sotmesos a una llei universal que ell anomenà “Logos”. Aquesta seria considerada com la justícia o l raó que regula tot el moviment de la realitat conduint els contraris cap a la harmonia, unificant així els elements oposats.

El cosmos al seu torn és considerat com un foc etern, una “arkhé” que s’identifica amb totes les característiques exposades anteriorment, que crea la matèria, que la unifica, i personifica d’una forma clara la seva regla del moviment, garantint així la unitat dels oposats tant com la seva oposició i la seva relació amb el Logos.

PROJECTE 3

Les influències que ha rebut Heràclit

Heràclit d'Efes fou un dels primers filòsofs clàssics del qual en conservem algun escrit. Això suposa que abans d'ell van haver-hi molt pocs filòsofs com per servir-li de model a ell.
Tot i així si que podem esmentar alguns que van poder causar-hi alguna influència.

- Tales de Milet: En podem extreure alguns aspectes semblants com per exemple el fet de que era un estudiós de la natura i a través de la seva observació arribà a la conclusió que només es podia començar a entendre els fenòmens naturals a través de l'observació d'aquesta. També el fet que cregués en l'existència d'una "arkhé" la qual era, en el seu cas, l'aigua a diferència d'Heràclit que era el foc.

- Hipàs de Metapont: Es diu que va ser mestre d'Heràclit i formava part de l'escola de Pitàgores. A diferència d'ells i coincidint amb Heràclit, també pensava que l'arkhé era el foc, pensament que a la llarga el va dur a la mort condemnat pels pitagòrics.
- Xenòfanes de Colofó: També creia en un arkhé de la natura, però en el seu cas era la terra. Creu en l'existència d'un déu omnipotent, totpoderós i immutable i sotmet a canvi la resta. Segons ell tot es destrueix periòdicament tornant al fang primitiu, d'on tornen a sortir indefinidament, però l'ésser roman sempre en la mateixa unitat immutable. Aquest qualitat de l'ésser coincideix amb la immutabilitat del "lógos".
- Anaxímenes: També té un arkhé, el qual en el seu cas és l'aire, al·legant que la respiració és el principi de la vida i que d'aquest element en sorgeixen la resta a través dels canvis de rarefacció i condensació.

PROJECTE 2

Heràclit d'Efes visqué del 584 aC al 484 aC, etapa que històricament correspon als períodes del grec arcaic i clàssic.

Cap al segle VI a. C. diverses ciutats s'havien tornat dominants als assumptes grecs: Atenes, Esparta, Corint i Tebes. Cadascuna havia sotmès les àrees rurals i els pobles menors del voltant sota el seu control. A més, Atenes i Corint s'havien convertit en grans potències marítimes i mercantils. Els ràpids augments de població en els segles VIII i VII havien resultat que molts grecs van emigrar, establint colònies en Magna Grècia, Àsia Menor i més lluny.

En aquells dies el món grec havien difós la seva cultura i la seva llengua a través d'una àrea molt més gran que la de l'actual Grècia. Les colònies gregues no eren controlades políticament per les ciutats que les van fundar, tot i que mantenien vincles religiosos i comercials entre elles.
Grans desenvolupaments econòmics van ocórrer a Grècia i també a les seves colònies d'ultramar, que van experimentar creixement en el comerç i la manufactura. El nivell de vida de la població també va millorar enormement. Alguns estudis estimen que la casa grega típica va augmentar cinc vegades de grandària entre 800 i 300 a. C. Durant la segona meitat del segle VI, Atenes va caure sota la tirania de Pisistrat, i després de la dels seus hereus Hipies i Hiparc. No obstant això, al 510 a. C., per comanda de l'aristòcrata Clístenes d'Atenes, el rei espartà Cleómenes I va ajudar als atenesos a enderrocar la tirania. Després, Esparta i Atenes aviat es van trair; va ser llavors quan Cleomenes I va posar a Isàgoras com a arconte pro-espartà. Amb l'objectiu d'evitar que Atenes es convertís en un govern de palla sota el regnat espartà, Clístenes va proposar als seus conciutadans atenesos que Atenes sofrís una revolució política; que Atenes es tornés una "democràcia".
Els atenesos després d'enderrocar a Isàgoras i implementar les reformes de Clístenes, van poder repel·lir fàcilment una invasió a tres fronts que els espartans van conduir per instaurar de nou a Isàgoras. L'arribada de la democràcia va resoldre moltíssims problemes que Atenes patia, i va començar una "edat d'or" per als atenesos.

Atenes i Esparta van haver d'aliar-se davant la major amenaça a la qual l'Antiga Grècia s'enfrontaria fins a la conquesta romana. Després d'aixafar la revolta jònica, una rebel·lió de les ciutats gregues de Jònia, Darío I de Pèrsia, Rei dels reis de la Dinastia Aquemènida, va decidir sotmetre Grècia. La seva invasió al 490 a. C. va ser sufocada per la victòria atenesa heroica a la batalla de Marató sota Milcíades el Jove. Jerjes I de Pèrsia, hereu de Darío I, va intentar la seva pròpia invasió 10 anys després. Però tot i que el nombre aclaparant de soldats al seu exèrcit, Jerjes I va ser derrotat després de la batalla de reraguarda famosa de les Termòpilas i les victòries pels grecs aliats a les batalles de Salamina i Platea. Les Guerres Mèdiques van continuar fins al 449 a. C., conduïdes pels atenesos i la seva Confederació de Delos, durant les quals Macedònia, Tràcia, les Illes de l'Egeu i Jònia van ser alliberades de la influència de Pèrsia. La Lliga de Delos ("Imperi Atenès"), immediatament abans de la guerra del Peloponesi al 431 a. C. la posició llavors dominant del "imperi" atenès marítim va amenaçar Esparta i a la Lliga del Peloponesi, composta de ciutats de Grècia continental. Inevitablement, va encendre la guerra del Peloponesi (431-404 a. C.). Encara que la immensa majoria de la guerra va ser un punt mort, Atenes va sofrir diversos vegades durant el conflicte. Una gran pesta al 430 a. C., seguida per una campanya militar desastrosa durant l'expedició a Sicília, va afeblir severament a Atenes. Esparta va provocar una rebel·lió entre els aliats d'Atenes, afeblint encara més la capacitat atenesa de fer la guerra.

PROJECTE 1

VIDA I OBRA D'HERÀCLIT

Heràclit d'Efes (550 a.C - 480 a.C) fou un filòsof presocràtic del qual, com sol passar amb aquest grup de filòsofs se'n té molt poca informació ja que no hi ha dades gaire fiables.

Tot el que en sabem és que descendia d'una família noble de la ciutat d'Efes, fins i tot i molt provable dels propis reis.
Pel seu caràcter independent, sever i mordaç va renunciar als seus drets dinàstics a favor del seu germà i es retirà del món per dedicar-se solament al cultiu del pensament.
La resta dels humans no li produïen precisament apatia sinó que més aviat era considerat un misantrop.

Al temple d'Artemisa Efesia va escriure i guardar la seva obra de la qual, malauradament, només en conservem 130 fragments i molt curts. Aquesta obra era un llibre ple d'aforismes i el seu to irònic i inclinat a la metàfora va fer reflexionar a Sòcrates, del qual en tenim al respecte una citació molt famosa:

«Lo que he entendido es elevado, y elevado también parece lo que no entendí. Pero para descifrarlo todo habría que ser un buzo de Delos»



"Nunca nos bañamos dos veces en el mismo río"