Rousseau diu que meditar comporta el deteriorament de la naturalesa humana. Però ja no hi ha possibilitat de sortida. L’home no pot evitar les seves condicions de vida, viu en un univers simbòlic. El llenguatge, mite, son part d’aquest univers i formen l’experiència humana. El pensament crea un progrés. Llavors la realitat retrocedeix tant com avança el simbolisme. La realitat s’ha envoltat amb formes simbòliques així que no pot veure si no es a través d’aquestes.
• Des del meu punt de vista trobo que la convivència amb altres cultures es pot portar a terme de mil maneres diferents. La principal característica i la mes important és la que accepta l’existència d’altres cultures i no creu en les desigualtats, no essent racista ja es un pas immens per a la convivència. Després les ganes de relacionar-se es poden dur a terme ja sigui prenent interès per l’altre cultura, tenint intenció de parlar altres llengües, menjar altres aliments d’altres països, recorrent llocs diferents, viatjant i sobretot coneixent. Una persona que realment vol conviure amb altres cultures es relaciona amb persones que en siguin, tenint-ne amics, estant obert a tothom sense posar condicions de on sigui, el seu color de pell o la seva llengua. Crec que totes les persones hauríem d’aprendre que la nostra cultura no és l’única que existeix i, que tot i que mai em de perdre els trets de la nostra, també hauríem de conèixer allò que ens envolta.
El primer text ens explica que la progressió dins les societats s’anirà acabant i que aquestes acabaran interactuant, competint i relacionant-se fins que finalment les unes s’acostumin a les altres. Això està passant gracies a que les cultures van ressorgint per la dinàmica de l’economia i la demografia.
El segon text ens explica que totes les cultures tenen uns trets característics i únics i d’altres que són universals per a totes. El que ens intenta fer veure es que per a que la convivència sigui més bona no s’han de promoure només aquells trets que tenen totes si no contràriament renunciar-hi i acceptar aquesta diversitat.
• Des del meu punt de vista trobo que hi podrien haver dos camins en aquesta afirmació segons el concepte que tinguem per sociabilitat. Si ens referim a aquesta com la capacitat de relacionar-se amb tots els éssers siguin de l’espècie que siguin, tinguin l’edat que tinguin o vinguin d’on vinguin, trobo que no. Crec que no pot existir cap mena de relació entre un home i una formiga ja que entre ells existeixen tantes diferències que seria impossible. Podria ser que a l’home li agradessin les formigues però aquesta no li correspondria el sentiment ni tampoc podria establir una conversació amb ell, basant-nos en que la comunicació és la base de les relacions. Però si prenem sociabilitat com la capacitat de relacionar-se amb altres éssers del mateix medi o espècie, trobo que si. Les persones som capaces d’establir contactes amb altres persones tot i que no tinguin la nostra mateixa edat o vinguin d’altres llocs, però tot i així no es pot generalitzar ja que, hi ha moltes persones que, per desgracia, no comprenen que entre nosaltres existeixen igualtats en quant a nivell d’espècie com per exemple passa amb el racisme que és la incapacitat de comprendre i relacionar-se amb persones d’altres races, o el feminisme o masclisme en quant al sexe. D’aquesta manera, arribo a la conclusió que l’ésser té una sociabilitat selectiva, així que pot relacionar-se amb altres éssers però nomes amb aquells que vulgui o ha estat acostumat des de petit a relacionar-se.
1.- Aquest text ens diu que les persones son propietàries de la seva pròpia persona i que no deu res a la societat i sobre els factors que condicionen aquest punt de vista. 2.- Factors de l’ individualisme possessiu. 3.- • Aquest fragment del text de Macpherson, La teoría de la política del individualismo posesivo, ens explica com ha de ser aquest concepte lliberal i, per tant, les seves característiques principals. Per començar diu que l’ésser humà és completament independent de la resta d’éssers que l’envolten. Això, vol dir que l’home pot ser lliure de relacionar-se amb qui vulgui per interès propi. També ens diu que l’individu és responsable i propietari de la seva persona i capacitats de manera que no s’ha de sentir obligat o lligat envers la societat, així no es pot deixar de banda a si mateix però si que pot deixar de banda treballar. Finalment, d’una manera molt freda ens diu que les relacions entre les persones no es basen si mes no, en res més que el servei compravenda. 4.- Aquest text de caràcter individualista possessiu, el podria comparar amb el liberalisme ja que tal i com aquest text en parla sobre la individualitat i la propietat d’un mateix, el liberalisme afirma la llibertat de les persones i la supremacia de l’acció individual per sobre de la col•lectiva. O sinó un altre concepte amb el qual podria comparar-lo seria amb l’objectivisme que sosté que existeix una realitat independent de la ment de l’home i que aquests es troben en contacte amb la realitat gràcies als sentits.
•Individu: qualsevol ésser complet que pertany a una espècie. • Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i capacitats. • Sociabilitat natural: base d’ Aristòtil que diu que l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se. • Contractualisme: defensa que l’ésser humà no es sociable per naturalesa i que la societat es una construcció artificial, que fa possible una convivència precària però inevitable. • Pacte Social (Rousseau): que la convivència en una societat és possible si està estructurada com una comunitat igualitària. • Voluntat general: Que està dirigit cap al bé comú i basada en l’acord de tothom. • Antropologia social: estudia la manera de viure de diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. • Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa. • Cultura: complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que l’home adquireix com a membre de la societat. • Subcultura: cadascuna de les divisions de la cultura ja que tenen diferències, d’edat, nivell socioeconòmic, origen... • Contracultura: moviment de rebel•lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura urbana i rural. • Civilització (Huntington): agrupació cultural de més abast, nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre. • Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, i és la mesura per valorar les altres. • Xenofòbia: una de les formes de manifestació de l’etnocentrisme que destaca l’odi envers els estrangers. • Racisme: creença en l’existència de races inferiors i races superiors insostenible científicament. • Aporofòbia: forma manifesta de l’etnocentrisme que destaca el rebuig i menyspreu envers el pobre. • Relativisme cultural: proposa l’anàlisi de les diverses cultures des dels seus propis valors i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals. • Interculturalisme: consisteix en la trobada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat.
· Raó teòrica: s’orienta cap a la contemplació del món, el coneixement de la realitat i el intent de desxifrar-la i comprendre-la.
· Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció.
· Metafísica: Saber dels fonaments de l’esdevenir, del conèixer del actuar, un reflex i interpretació. Constant experiència amb pretensions de validesa universal.
· Ultimitat: una de les característiques bàsiques de la metafísica, el seu intent d’arribar a les qüestions ultimes a aquelles respostes les quals no es permet preguntar més.
· Subjecte: no gosa confirma que n’està convençut, es una part del coneixement en que el subjecte considera quelcom veritat però no en te seguretat (Kant).
· Interès emancipador: allibera els éssers humans de la dominació i la repressió que condueix les ciències socials crítiques com la psicologia cognitiva o la critica de les ideologies.
· Dogmatisme: posició filosòfica que afirma la possibilitat de l’ésser humà d’accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic.
· Escepticisme moderat: concepció teòrica del coneixement que sosté en principi de la ment humana no és capaç de justificar afirmacions vertaderes.
· Criticisme: posició filosòfica presentada per Kant amb l’objectiu d’acabar amb la polèmica entre el dogma i l’escepticisme sobre la capacitat humana d’arribar el coneixement ple que hem de poder revisar els límits.
· Perspectivisme: que si que es pot arribar al coneixement de la realitat però conjugant diferents perspectives ja que cadascun de nosaltres i cada generació històrica té la seva pròpia visió de la realitat.
· Realisme: Podem conèixer la veritat tal com és.
· Idealisme: La realitat no existeix independentment del subjecte.
· Prejudici: Judici previ que adquirim per educació, cultura, etc.
· Noesi: acte de pensar.
· Ignorància: estat mental que s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
· Autoritat: afirmació que s’accepta com a certesa.
· Evidència sensible: criteri que considera que és cert allò que ve donat a través dels sentits.
· Evidència racional: considera cert els principis racionals bàsics.
· Adequació: concordança entre el quelcom i el que és veritat.
· Consens: assentiment comú i acordat entre interlocutors en condicions ideals de diàleg /d’igualtat.
· Contingència: realitat momentània, que no és per sempre.
· Realitat virtual: conjunt de percepcions a les quals s’arriba per suport tècnic.
