Mite en l'actualitat

El mite de la caverna vigent en l'actualitat

El mite de la caverna, escrit per Plató al llibre VII de la República ha fet molt de ressò al llarg de la història.

No només va influir en els filòsofs que el van precedir, sinó que alguns dels aspectes que va plantejar segueixen vigents avui dia.

Segons Plató els homes ens trobem en una posició d’empresonament on lligats de mans i braços només podem mirar la paret que tenim davant, el fons de la caverna.

Avui dia això ho podríem comparar amb la televisió, aquesta “caixa tonta” de qui molta gent n’està prou enganxada, lo suficient com per no sortir a l’exterior i apreciar el món real. Les imatges de publicitat, de programes del cor, de series, entre d’altres, absorbeixen la mentalitat de les persones fent més acollidora la situació de estar-se escarxofat al sofà, en comtes de sortir al carrer i gaudir de la veritat en estat pur.

Aquestes cadenes difícils de desfer, les ha imposat aquest mitja de comunicació, i el sol o la llum que rebem de darrera seria la veritat, el món real.

D’altres aspectes actuals que podríem relacionar amb les cadenes serien els videojocs, aquesta realitat virtual que enganxa fins i tot, més que la televisió. Les ganes de ludopatia que crea en els jugadors de no cessar mai jugant fan que aquestes cadenes es facin més estretes al llarg de la jugada.

Tot i així ens em de comportar com aquells presoners que són capaços de deslligar-se de les seves cadenes i obrir-se a la veritat com a allò real i veritable.

El mite de la caverna

El mite de la caverna és l'al·legoria que ens proposa Plató per a poder situar l'home respecte el coneixement.
Segons ell, els homes ens trobem en una cova iluminada per una llum. La nostra posició es troba donant-li l'esquena a aquest focus, el foc, el sol, així que l'unica cosa que podem percebre són les ombres. Aquestes ombres son creades per una sèrie d'objectes que es van movent rere nostre.
Nosaltres ens trobem lligats de cap a peus i només podem mirar endavant.
Però suposem que podem lliurar-nos-en, treure'ns les cadenes i girar el cap. Llavors tot allò que veuriem seria una llum encegadora, que ens deixaria atordits. Trigaríem temps en acostumar-nos-hi, però el procés comportaria dolor i patiment.
Podria ser llavors que aquell que ha sigut descobert a la llum i la veritat tingués ganes de tornar al món de les ombres on pot veure amb més facilitat? No pensaria que a l'ombra les imatges serien més visibles que no amb la llum que l'encega?
Llavors, aquest dolor el faria voler tornar els ulls cap a les ombres on els pot fer descansar. Tot i que en un principi hagués d'adaptar-se a la foscor, no li costaria gaire.
Així que en definitiva Plató ens vol fer veure que els homes no estem preprarats per descobrir-nos a la llum i de predisposar-nos a la veritat ja que ens encegaríem i no creuríem la veritat que es trobés davant nostre.
Arribats a aquest punt, voldríem tornar a la ignorància, la qual és més acollidora i no fa mal.
Els esclaus que tornariem a trobar a l'interior encara encadenats, es trobarien en avantate davant d'aquells que hagin sigut lliures, ja que veuen millor i no han de passar pel procés d'adaptació.
Fins i tot, els retornats podrien ser tillats de bojos en explicar allò que han vist a l'exterior o d'esguerrats per no veure bé entre les ombres.
El nostre exemple, doncs, serviria per fer veure als altres que no val la pena sortir de la caverna, ja que la llum és massa enlluernadora per a nosaltres i la ignorància és molt més acollidora.

Textos de Plató

1.- Idees principals
Les idees principals que exposa Plató en aquest text són que la ciència és la força que ens empeny a fer les nostres accions i no la passió o l’amor com diuen els altres, els ignorants. Aquests, pensen que la ciència no té cap pes en la nostra vida diària. Llavors planteja una pregunta retòrica on intenta convèncer sobre la bellesa d’aquesta ciència que ens ordena.

2.- Títol
La ciència, el motor de les nostres accions.

3.-Comentari
El que Plató defensa aquí és el fet de que, tot i que la resta de la gent pensi que la ciència no té cap importància, que no és un poder, ell realment creu que és l’únic poder que existeix, que és el realment important. Tal i com diu que aquell que sap del bé no podrà fer mal la ciència seria aquest bé que ens impulsa a fer les accions bones. Per tant, tots aquells que neguin la seva premissa seran considerats com a ignorants, que creuen que ho saben tot quan en realitat no saben res. Aquests, fins i tot arriben a pensar la ciència com a un esclau de totes les altres forces, com a una sotmesa quan en realitat haurien de contemplar la seva grandiositat i acceptar-la com a força única, com aquella que ens dirigeix cap al bé, perquè tal i com diu ell “la ciència és el millor auxiliar de l’home” així que ens hauríem de recolzar en ella per poder portar a terme aquelles accions que ens portaran pel bon camí.

Una altra manera d'entendre els sofistes

Naturalesa:
Hi ha activitats tals com els batecs del cos i el seu desenvolupament que són independents a la voluntat humana i aquestes tasques les duu a terme la natura, qui es mana a si mateixa i marca el seu propi ritme.

Llei:
Aquesta s'oposa a la natura, ja que les normes són preescripcions que ajuden als humans a organitzar-se en la vida.
Però tot i així, són indispensables perquè gràcies a elles els humans trobem l'equilibri i l'harmonia en les nostres vides
Tècnica:
Gràcies a ella els humans podem construir utensilis i vehicles que ens ajudin en les nostres tasques diàries.
Aquesta es va desenvolupant i va avançant segons l'objectiu on es vol arribar i els interessos que en tinguem.

Ciutat:
No és només l'espai on es desenvolupa la vida dels homes, sinó també on es duen a terme les seves relacions.
És el lloc on hi preevaleix la convivència i l'harmonia i on l'individu es pot anar formant, de manera que aquest no pot viure sense la ciutat.
Llenguatge, raó i pensament:
El llenguatg és el mitjà a través del qual els humans es poden relacionar i comunicar expressant les seves opinions i per tant és la forma física que tenim de transmetre el "lógos".
Al tenir aquesta important tasca el que cal fer és educar i estructurar aquest llenguatge fins a poder dominar-lo.
Segons els sofistes el llenguatge desemmascara la veritat de les persones i ens exposa als demés, així que tot allò que diguem hem de ser capaços de portar-ho a la pràctica.
Educació:
Aquesta s'ha de reafirmar i canviar en tots aquells aspectes tradicionals que estiguessin arrelats, de manera que poguéssim introduir-hi el logos, la bellesa, etc.
Només a través d'aquest llenguatge treballat podriem arribar al nucli de les persones i a conèixer-les.
Veritat:
Aqui el seu sentit canvia per tornar-se en allò que afirmem i neguem tot i que el resultat final estigui molt relacionat amb el poder en si.
Només amb el llenguatge serem capaços d'assolir-la

Textos de Parmènides

Idees principals:

• L’ésser és allò que pot ser pensat i que existeix, tenint com a contrari el no-ésser que no és i no pot ser pensat, ja que no existeix.

• L’ésser ho és tot, tot allò que veiem i no es pot destruir ni dispersar ja que es troba dins la ment.

• El pensament de les persones és banal i no tenen el coneixement ni entendran què és l’ésser ni les seves dimensions.

Títol:

L’ésser, el tot de les coses.

Comentari:

El que vol dir Parmènides amb aquests fragments és que tot el que ens envolta i percebem amb els nostres sentits és una de sola. Tot allò que podem veure o pensar formen l’ésser, allò indestructible, existent i intangible. L’ésser ho és tot, comprèn totes les coses, és homogeni, únic i continu. Però té una contraposició, el no-ésser, que no existeix ja que ni tan sols pot ser pensat. És el no res, i del no res no en pot sortir res. Aquest no-ésser no podrà passar a ser ésser així que cap dels dos estats pot canviar a l’altre ja que així deixarien de ser. L’ésser és perfecte i indivisible, en el cas que es dividís es formarien fragments de forma que no només seria una cosa sinó que en serien moltes. D’una altra banda el cervell humà no podrà arribar a comprendre la grandesa de l’ésser ja que esta fora de les seves possibilitats. Els sentits, que son els principals mitjans que tenim per conèixer l’ésser no estan suficientment dotats així que els que “caminen bicèfals” són sords i cecs alhora davant d’aquesta grandesa. Són els que pensen que l’ésser i el no-ésser són el mateix.

Comparació:

Aquesta teoria de Parmènides és completament oposada a la d’Heràclit qui defensa que el món és troba sotmès a un procés de canvis continus i que la unitat esta formada per la lluita de contraris, en el cas de Parmènides serien l’ésser i el no-ésser.

Textos d'Heràclit

Idees principals:
El que Heràclit vol donar a conèixer en aquest text és l'existència d'una llei ordenadora que ho canvia tot excepte ella mateixa, anomenada logos.
Que aquesta raó principal suposa l'inici i el fi de tot, que es troba a totes les coses i que els seus canvis es desenvolupen a partir de la lluita entre els contraris.

Titol
Logos, allò que tot ho ordena.

Comentari
Segons Heràclit, el "kósmos" es troba en un canvi constant i incesant. Aquest canvi es troba per sobre de tota raó humana és molt superior a tot i va regit per una llei superior anomenada logos.
Aquesta llei és l'encarregada d'ordenar els contraris per a que lluitin entre ells de manera que de la seva lluita en sorgeixi la "physis", la natura, i tot allò que coneixem.
Aquesta lluita, però també comporta a una harmonia entre ells, un equilibri que fa que estableixin una relació tant estreta que no poden existir els uns sense els altres.
Aquest logos, però és continu, mai canvia, pero es troba en totes les coses.
A més, també remarca la importancia que té aquesta rao, que està relacionat amb totes les coses i que, tot i que no en sapiguem gaire al respecte i desde el punt de vista huma no arribarem a veure'n tot el seu abast, ens envolten i el tenim tots per igual.