1.- Idees principals
Aquest text d’Epicur ens parla sobre com n’és d’innecessari tenir por a la mort ja que l’objectiu principal de la nostra vida és assolir la felicitat a través de l’absència de dolor,és a dir, dels plaers. Tot i així això no voldrà dir que haguem d’acceptar alguns mals per assolir plaers més grans a llarg termini.
2. La finalitat de la vida és aconseguir el plaer més gran
3.- Comentari de text:
En aquest text, La Carta a Meneceu d’Epicur (431 aC- 270 aC) s’hi veuen reflectits els seus ideals sobre la necessitat de viure feliçment a través de l’assoliment dels plaers i l’exaltació del cos. En un principi, Epicur ens parla sobre la innecessària por que tots els humans tenim a la mort ja que això suposa el final de la nostra existència. Epicur però ho planteja d’una forma molt diferent. Des del seu punt de vista la mort no existeix ja que quan nosaltres existim ella no hi és i quan ella hi és nosaltres hem deixat d’existir. Així doncs, perquè ens hauríem de preocupar? En tot cas l’opció més encertada que hauríem d’escollir és viure la vida sense pors intentant gaudir de cada plaer, però també acceptant alguns mals de tant en tant per poder assolir plaers majors al final. D’aquesta forma la nostra vida serà plena, serem feliços i haurà valgut la pena viure-la. Per una altra banda també defensa que el destí, tot i que existeix, en part també es troba en les nostres mans, ja que no deixa de ser nostre. Per tant no ens hem de quedar aspectants a allò que el destí ens prepara, sinó que deixà que ell mateix prengui el seu curs. En quant als plaers també marca una clara distinció en aquells que ho són de veritat, ja que no tot allò que ens envolta es pot considerar plaer. En podrem considerar com a tal no aquell que ens duri més o que sigui més abundós, sinó aquell que sigui més intens i que per tant ens faci més feliços. Aquesta distinció no la podrem dur a terme si no és amb el seny, mecanisme a través del qual serem capaços d’escollir l’opció correcte sense deixar-nos portar per d’altres possibles temptacions.
4.- Comparació
Els pensaments d’Epicur són totalment contraris als platònics o socràtics, sobretot en els temes relacionats amb la mort. Tal i com aquest primer pensa que no hem de pensar en aquesta ni tampoc preocupar-nos-en, Plató pensava que precisament la mort és el bé més gran pels éssers humans i l’absoluta plenitud, el moment en que l’home assoleix la seva finalitat. Així la vida no és l’objectiu principal en el qual has d’assolir la felicitat sinó que no és més que un simple mitjà, un camí. A més també accentua la importància del cos i afirma que és l’única realitat del que som. Així tornem un altre cop a l’antropocentrisme iniciat per Protàgoras d’Abdera on l’home és la mesura de totes les coses. Per una altra banda, Epicur també afirma que el cos està format per àtoms i el moviment d’aquests serà el que donarà lloc al nostre destí, donant a entendre que no tot es troba en mans dels déus els quals no prenen tanta atenció en les vides humanes com en aquells temps creien. Defensant aquesta composició, Epicur dóna suport a les teories dels atomistes com Leucip o Demòcrit d’Abdera, els quals afirmaven que el cos estava format per infinits elements anomenats àtoms els quals es movien lliurement sense cap principi específic. Així que tal i com ells diuen, només existeixen els cossos i l’espai buit.
