PROJECTE 1

VIDA I OBRA D'HERÀCLIT

Heràclit d'Efes (550 a.C - 480 a.C) fou un filòsof presocràtic del qual, com sol passar amb aquest grup de filòsofs se'n té molt poca informació ja que no hi ha dades gaire fiables.

Tot el que en sabem és que descendia d'una família noble de la ciutat d'Efes, fins i tot i molt provable dels propis reis.
Pel seu caràcter independent, sever i mordaç va renunciar als seus drets dinàstics a favor del seu germà i es retirà del món per dedicar-se solament al cultiu del pensament.
La resta dels humans no li produïen precisament apatia sinó que més aviat era considerat un misantrop.

Al temple d'Artemisa Efesia va escriure i guardar la seva obra de la qual, malauradament, només en conservem 130 fragments i molt curts. Aquesta obra era un llibre ple d'aforismes i el seu to irònic i inclinat a la metàfora va fer reflexionar a Sòcrates, del qual en tenim al respecte una citació molt famosa:

«Lo que he entendido es elevado, y elevado también parece lo que no entendí. Pero para descifrarlo todo habría que ser un buzo de Delos»



"Nunca nos bañamos dos veces en el mismo río"

Activitat 3. Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

• Penso que les persones dediquem molt poc temps o gens en descobrir sobre les coses que ens envolten i sobre conèixer el nostre inici, d’on venim i on anem. El petit grup que intenta avançar ho fa, però molt lentament ja que no disposa ni del personal ni del material necessari. La resta dels humans ens dediquem a viure el dia a dia fins arribar a la fi. D’aquesta forma i tot i que n’existissin d’altres, crec que aquesta veritat absoluta no podríem assolir-la mai, es troba molt lluny del nostre abast. Seria la ment humana capaç de suportar el coneixement de totes les coses? Crec que ni podria ni tampoc li interessa. Particularment, si que m’agradaria conèixer-ho tot sobre allò que m’envolta, però trobo que és impossible. La veritat és tan gran que desborda els paràmetres de la nostra ment, així que és preferible pels humans seguir muts, cecs i sords i arrossegar-nos per aquest món que no coneixem ni arribarem a conèixer a l’igual que la resta de coses que comprèn la veritat. Em decanto més pel pensament de Parmènides en l’aspecte que diu que l’home pensa que la veritat és tot allò que rep a través dels sentits quan realment totes aquestes visions són aparences i no la veritat en si.

Així que en resum, tot i que la veritat serà sempre un dels objectius dels homes amb inquietuds, aquests mai seran capaços de conèixer-la plenament.

SEGON DE BATXILLERAT

Verdad verdadera....

Mirant anuncis de televisió, n'he trobat uns de yoigo. Els he mirat gairebé tots, fins que he arribat a un que m'ha cridat molt l'atenció. Potser no te res a veure amb el que hem fet a filosofia, però es que tampoc te a veure amb la telefonia...
Tracta sobre un problema social, el qual ells anomenen com a "verdad verdadera" i trobo que no està malament penjar-ho al meu blog ja que m'ha agradat molt.
Espero que a vosaltres també us agradi, tot i que parli d'un problema greu que espero es vagi superant d'ara endavant.

Comentari de text de Marx.

1.- L’home si disposa de drets es torna individu així que en tenir més llibertats es separarà de la comunitat i deixarà de mirar pels demés, tornant-se en un egoista que només busca el benefici propi.

2.- L’home lliure és esclau de si mateix.

3.- En aquest fragment Marx compara l’esclavitud de l’antiguitat amb els drets humans actuals. Hi troba similituds, tot i que és refereixin a coses contràries, ja que, segons ell, els drets faran l’home egoista i només es relacionarà amb els membres del seu entorn per aconseguir el benefici propi.
Des d’aquest punt de vista, l’home deixarà de relacionar-se fent-se així esclau de si mateix.

4.- Penso que el mètode que empra Marx per definir les llibertats dels homes es refereix a l’ individualisme possessiu de Macpherson en el qual les persones viuen dins d’una comunitat per poder satisfer les seves necessitats sense mirar per les necessitats de la resta. Així que aquesta persona no busca res més que les relacions necessàries i mínimes, bàsicament comercials, per aconseguir allò que vol.

Power Point. Tema 13

Hola!
Aqui teniu el meu Power Point sobre el Tema 13 del llibre de filosofia,
Els fonaments de l'estat social i democràtic de dret.

FILOSOFIA TEMA 13

View more presentations or Upload your own.

Intel·lectualisme moral: es basa en que només pot obrar bé aquell que sap què és el bé, per tant, és la teoria que identifica el plaer amb la virtut.

Maièutica: és el mètode de Sòcrates que es basa en l’art que dona lloc o donar llum a la veritat. L'art de les llevadores.

Hedonisme: és una teoria defensada per els hel·lenístics que es basa en que ser feliç significa experimentar plaer i fugir dels dolors.

Felicitat (Aristòtil): teoria que considera que ser feliç és ser home en el sentit més ple de la paraula, per això existeix una activitat pròpia dels éssers humans la qual per arribar a la felicitat el que cal és excercir-la. Serà un bé perfecte, suficient per si mateix, una activitat contínua que es relaciona amb l'activitat intel·lectual.

Prudència: és la saviesa pràctica que ens ajuda a deliberar el bé proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.

Pau interior: estat d’impertorbabilitat el que ha d’arribar el savi estoic per fer-se insensible al dolor i les opinions.

Aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa la suma dels plaers i que tots els plaers són iguals en qualitat.

Utilitarisme de la regla: defensada per Mill, es basa en que si l’acció en la qual ens trobem s’ha sotmès a una regla ja pot ser considerada com a moral.

Ètica deontològica: es aquella que es preocupa per el deure i la justícia de les normes i no pas per la finalitat.

Ètica teològica: són aquelles que parlen de la moral en relació al fi i no pas al deure.

Imperatiu categòric: són manaments que ens ordenen obrar d’una manera o d’una altre. Obliguen de manera condicional i universal i són ordres morals.

Dignitat humana: és el valor absolut dels éssers humans i és una conseqüència de l’autonomia moral ja que implica que els ésser humans som únics i sense preu.

Intuïcionisme dels valors (Scheler): afirma que poden captar els valors a través d’una intuïció emocional.

Comunitarisme: teoria que valora les comunitats concretes on es troben els individus i que defensa que els principis universals allunyen als éssers de la seva comunitat o dimensió comunitària i creen ésser desarrelats.

Universalisme: teoria que valora més els valors universals que la comunitat a la qual pertanyis. Creu que les comunitats són indispensables però amb una solidaritat de grup.