Una altra manera d'entendre els sofistes

Naturalesa:
Hi ha activitats tals com els batecs del cos i el seu desenvolupament que són independents a la voluntat humana i aquestes tasques les duu a terme la natura, qui es mana a si mateixa i marca el seu propi ritme.

Llei:
Aquesta s'oposa a la natura, ja que les normes són preescripcions que ajuden als humans a organitzar-se en la vida.
Però tot i així, són indispensables perquè gràcies a elles els humans trobem l'equilibri i l'harmonia en les nostres vides
Tècnica:
Gràcies a ella els humans podem construir utensilis i vehicles que ens ajudin en les nostres tasques diàries.
Aquesta es va desenvolupant i va avançant segons l'objectiu on es vol arribar i els interessos que en tinguem.

Ciutat:
No és només l'espai on es desenvolupa la vida dels homes, sinó també on es duen a terme les seves relacions.
És el lloc on hi preevaleix la convivència i l'harmonia i on l'individu es pot anar formant, de manera que aquest no pot viure sense la ciutat.
Llenguatge, raó i pensament:
El llenguatg és el mitjà a través del qual els humans es poden relacionar i comunicar expressant les seves opinions i per tant és la forma física que tenim de transmetre el "lógos".
Al tenir aquesta important tasca el que cal fer és educar i estructurar aquest llenguatge fins a poder dominar-lo.
Segons els sofistes el llenguatge desemmascara la veritat de les persones i ens exposa als demés, així que tot allò que diguem hem de ser capaços de portar-ho a la pràctica.
Educació:
Aquesta s'ha de reafirmar i canviar en tots aquells aspectes tradicionals que estiguessin arrelats, de manera que poguéssim introduir-hi el logos, la bellesa, etc.
Només a través d'aquest llenguatge treballat podriem arribar al nucli de les persones i a conèixer-les.
Veritat:
Aqui el seu sentit canvia per tornar-se en allò que afirmem i neguem tot i que el resultat final estigui molt relacionat amb el poder en si.
Només amb el llenguatge serem capaços d'assolir-la

Textos de Parmènides

Idees principals:

• L’ésser és allò que pot ser pensat i que existeix, tenint com a contrari el no-ésser que no és i no pot ser pensat, ja que no existeix.

• L’ésser ho és tot, tot allò que veiem i no es pot destruir ni dispersar ja que es troba dins la ment.

• El pensament de les persones és banal i no tenen el coneixement ni entendran què és l’ésser ni les seves dimensions.

Títol:

L’ésser, el tot de les coses.

Comentari:

El que vol dir Parmènides amb aquests fragments és que tot el que ens envolta i percebem amb els nostres sentits és una de sola. Tot allò que podem veure o pensar formen l’ésser, allò indestructible, existent i intangible. L’ésser ho és tot, comprèn totes les coses, és homogeni, únic i continu. Però té una contraposició, el no-ésser, que no existeix ja que ni tan sols pot ser pensat. És el no res, i del no res no en pot sortir res. Aquest no-ésser no podrà passar a ser ésser així que cap dels dos estats pot canviar a l’altre ja que així deixarien de ser. L’ésser és perfecte i indivisible, en el cas que es dividís es formarien fragments de forma que no només seria una cosa sinó que en serien moltes. D’una altra banda el cervell humà no podrà arribar a comprendre la grandesa de l’ésser ja que esta fora de les seves possibilitats. Els sentits, que son els principals mitjans que tenim per conèixer l’ésser no estan suficientment dotats així que els que “caminen bicèfals” són sords i cecs alhora davant d’aquesta grandesa. Són els que pensen que l’ésser i el no-ésser són el mateix.

Comparació:

Aquesta teoria de Parmènides és completament oposada a la d’Heràclit qui defensa que el món és troba sotmès a un procés de canvis continus i que la unitat esta formada per la lluita de contraris, en el cas de Parmènides serien l’ésser i el no-ésser.

Textos d'Heràclit

Idees principals:
El que Heràclit vol donar a conèixer en aquest text és l'existència d'una llei ordenadora que ho canvia tot excepte ella mateixa, anomenada logos.
Que aquesta raó principal suposa l'inici i el fi de tot, que es troba a totes les coses i que els seus canvis es desenvolupen a partir de la lluita entre els contraris.

Titol
Logos, allò que tot ho ordena.

Comentari
Segons Heràclit, el "kósmos" es troba en un canvi constant i incesant. Aquest canvi es troba per sobre de tota raó humana és molt superior a tot i va regit per una llei superior anomenada logos.
Aquesta llei és l'encarregada d'ordenar els contraris per a que lluitin entre ells de manera que de la seva lluita en sorgeixi la "physis", la natura, i tot allò que coneixem.
Aquesta lluita, però també comporta a una harmonia entre ells, un equilibri que fa que estableixin una relació tant estreta que no poden existir els uns sense els altres.
Aquest logos, però és continu, mai canvia, pero es troba en totes les coses.
A més, també remarca la importancia que té aquesta rao, que està relacionat amb totes les coses i que, tot i que no en sapiguem gaire al respecte i desde el punt de vista huma no arribarem a veure'n tot el seu abast, ens envolten i el tenim tots per igual.

PROJECTE 1

VIDA I OBRA D'HERÀCLIT

Heràclit d'Efes (550 a.C - 480 a.C) fou un filòsof presocràtic del qual, com sol passar amb aquest grup de filòsofs se'n té molt poca informació ja que no hi ha dades gaire fiables.

Tot el que en sabem és que descendia d'una família noble de la ciutat d'Efes, fins i tot i molt provable dels propis reis.
Pel seu caràcter independent, sever i mordaç va renunciar als seus drets dinàstics a favor del seu germà i es retirà del món per dedicar-se solament al cultiu del pensament.
La resta dels humans no li produïen precisament apatia sinó que més aviat era considerat un misantrop.

Al temple d'Artemisa Efesia va escriure i guardar la seva obra de la qual, malauradament, només en conservem 130 fragments i molt curts. Aquesta obra era un llibre ple d'aforismes i el seu to irònic i inclinat a la metàfora va fer reflexionar a Sòcrates, del qual en tenim al respecte una citació molt famosa:

«Lo que he entendido es elevado, y elevado también parece lo que no entendí. Pero para descifrarlo todo habría que ser un buzo de Delos»



"Nunca nos bañamos dos veces en el mismo río"

Activitat 3. Podem arribar a conèixer la veritat absoluta?

• Penso que les persones dediquem molt poc temps o gens en descobrir sobre les coses que ens envolten i sobre conèixer el nostre inici, d’on venim i on anem. El petit grup que intenta avançar ho fa, però molt lentament ja que no disposa ni del personal ni del material necessari. La resta dels humans ens dediquem a viure el dia a dia fins arribar a la fi. D’aquesta forma i tot i que n’existissin d’altres, crec que aquesta veritat absoluta no podríem assolir-la mai, es troba molt lluny del nostre abast. Seria la ment humana capaç de suportar el coneixement de totes les coses? Crec que ni podria ni tampoc li interessa. Particularment, si que m’agradaria conèixer-ho tot sobre allò que m’envolta, però trobo que és impossible. La veritat és tan gran que desborda els paràmetres de la nostra ment, així que és preferible pels humans seguir muts, cecs i sords i arrossegar-nos per aquest món que no coneixem ni arribarem a conèixer a l’igual que la resta de coses que comprèn la veritat. Em decanto més pel pensament de Parmènides en l’aspecte que diu que l’home pensa que la veritat és tot allò que rep a través dels sentits quan realment totes aquestes visions són aparences i no la veritat en si.

Així que en resum, tot i que la veritat serà sempre un dels objectius dels homes amb inquietuds, aquests mai seran capaços de conèixer-la plenament.

SEGON DE BATXILLERAT

Verdad verdadera....

Mirant anuncis de televisió, n'he trobat uns de yoigo. Els he mirat gairebé tots, fins que he arribat a un que m'ha cridat molt l'atenció. Potser no te res a veure amb el que hem fet a filosofia, però es que tampoc te a veure amb la telefonia...
Tracta sobre un problema social, el qual ells anomenen com a "verdad verdadera" i trobo que no està malament penjar-ho al meu blog ja que m'ha agradat molt.
Espero que a vosaltres també us agradi, tot i que parli d'un problema greu que espero es vagi superant d'ara endavant.